museus

ES:museo FR:musée EN:museum

Com abans passi, millor!

Gender Equity in Museums Movement (GEMM)
 

Un altre 8 de març, un altre Dia Internacional de les Dones sabent que, malgrat els avenços en comparació amb altres èpoques i generacions, l’equitat i la igualtat de gènere segueixen sent inexistents en la gran majoria de sectors del món laboral. No existeixen en camps tan variats com la ciència, la investigació, l’esport o el cinema, i tampoc en l’àmbit cultural. Ni en el context americà, d’on prové l’article que avui presentem, ni a casa nostra, com va posar de manifest l’estudi “Desigualtats de gènere en l’ocupació cultural a Catalunya” presentat pel Consell Nacional de la Cultura i les Arts (CoNCA) ara fa un any.


En el cas de les professions dominades per dones, aquest biaix de gènere disminueix la importància de la professió als ulls dels responsables de la comunitat i el govern. Dins de l’àmbit cultural, s’assegura a l’article, els museus constitueixen un dels casos on això passa.

“La cultura és identificar-se amb alguna cosa, i t’hi identifiques quan sents passió”

Entrevista a l'Espereanceta de l'Ecomuseu de les Valls d’Àneu.

Noemí Busquets és la creadora del personatge de cabaret pagès, 100% pallarès i sense edulcorants, “Esperanceta de Casa Gassia”, que viu a l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu i l’ensenya a les persones que el visiten. Al llarg de 14 anys de trajectòria, aquestes visites s’han convertit en un dels grans atractius del museu i del Pallars en general. I no només això, sinó que fruit d’aquest personatge n’han sorgit tres més: l’Esperanza de la Pampa és la cosina argentina; l’Àrnica és la cosina de Barcelona, una neo-rural afincada al Pallars; i per últim, la Joana la Gascona és la cosina francesa i explica a públic tot el que vulguin saber sobre bruixeria.
 

Les quatre formen part de la mateixa família, però cadascuna d’elles té una personalitat ben marcada i diferent. Per Busquets, però, la “mater familias” és indubtablement l’Esperanceta. Ella no té pèls a la llengua i ho diu tot tal com raja. Potser aquesta és la clau del seu èxit. Això sí, el que és cert és que “l’Esperanceta agrada molt o no agrada gens”
 

Com defineix Busquets la feina que fa quan encarna l’Esperanceta o a les seves cosines? Hi ha referents propers o el seu és un cas únic? Creu necessària la presència de personatges semblants en la resta del panorama cultural actual? En aquesta entrevista li preguntem per això i molt més.

Neurociència i Museus. I Cicle Confluències.

Els museus des de la perspectiva neurocientífica

El primer que fem sense adonar-nos-en quan entrem a un museu és mirar la cara de les persones que hi ha dins. Contents, alegres, interessats, avorrits, cansats, indiferents... les emocions que mostrin condicionaran, en bona mesura, la nostra pròpia experiència al museu. En relació a les obres i objectes exposats, pararem atenció als que més ens sorprenguin. Si el que veiem no ens produeix aquest efecte, passarem de llarg gairebé inevitablement. Així, des del punt de vista de la neurociència, és com s’ha parlat dels museus al I Cicle Confluències, una iniciativa de la Xarxa de Museus que vol ser un espai de trobada, de reflexió i d’interconnexió entre els museus i altres disciplines no estrictament museològiques

Altermuseologia

Serge Chaumier, Raymond Montpetit | Hermann

'Manifest expològic sobre les tendències i el destí de l’exposició'

Com arribar-hi, horaris, preus, descomptes, visites guiades i per a grups. Aquesta mena de coses que ens ajuda a planificar la visita a una exposició, però sabem de què va l’exposició? Potser sigui sorpresa, ens hi apropem perquè coneixem el centre o perquè ens ha arribat la publicitat, però quin serà el contingut i quina la forma?

Capgirar l’iceberg dels museus

Alexandre Delarge | La documentation Française
 

Res és més fàcil que crear un museu sense comptar amb la participació de ningú. Es tractaria simplement de construir un edifici o aprofitar-ne un de ja existent, posar-hi objectes dins, obrir-lo, i esperar que les persones hi entressin. Ho diu l’historiador i museòleg Hugues de Varine, que considera que les vitrines, les peces i els seus criteris de conservació haurien de ser la punta de l’iceberg dels museus. Per Varine, participació significa iniciativa, presa de decisions i la posada en marxa d’aquestes i, per sobre de tot, posar al centre la comunitat, escoltar-la i comprendre les seves necessitats i inquietuds.

Seducció digital a les sales. 'Art Museum Digital Impact'

Oficina de recerca i informació del Museu d’Art de Cleveland.

Molts equipaments museístics i culturals es troben immersos des de fa temps en una cursa constant per seguir sent rellevants en un món dominat per les novetats digitals i la creixent demanda de les audiències de viure experiències que, per anar bé, han de ser cada vegada més sorprenents i superar-se l’una rere l’altra.

Qui, com i quan ens visita? | Recompte de visitants dels equipaments patrimonials de Catalunya 2018

Antoni Laporte, Joaquina Bobes i Xavier Ulled | Observatori dels Públics del Patrimoni Cultural de Catalunya

Distingir entre visitants i usos, entre visites escolars, familiars i altres, entre visites de pagament, gratuïtes o amb descompte... Tothom qui treballi en la gestió d’un museu, col·lecció, monument o centre d’interpretació sap que aquestes són tan sols algunes de les dades que cal recollir per conèixer la quantitat i tipologia de públics que rep diàriament el seu equipament.
 

Un any més, l’Observatori dels Públics del Patrimoni Cultural de Catalunya recull i compara una gran quantitat de dades amb l’objectiu de “donar servei als museus i centres patrimonials, així com a les administracions i titulars, en la planificació, programació i avaluació de la seva relació amb els públics”. El Recompte de visitants dels equipaments patrimonials de Catalunya 2018 és el quart i últim informe que han publicat, seguint el mateix model de recompte elaborat el 2015 i utilitzat en els tres primers informes (els de 2015, 2016 i 2017)

Els museus com a generadors de benestar | XXXII Jornada de la Xarxa de Museus Locals

Posar les persones al centre, atendre totes les necessitats, ser conscients de la diversitat d’interessos i, per tant, de públics. En definitiva, dirigir la reformulació que els museus catalans estan vivint actualment cap a la seva vessant més social; per reforçar-la i, tant o més important, donar-la a conèixer.
 

Seguint aquesta lògica, cal començar a entendre “els museus com a generadors de benestar”. Així és com Aurèlia Cabot, cap de l’Oficina de Patrimoni Cultural, posava en relleu l’important paper que tenen aquests equipaments a l’hora de fomentar la salut i el benestar de les persones. La XXXII Jornada de la Xarxa de Museus locals, enguany dedicada a “Museus, Salut i Benestar” i celebrada el passat dimecres 21 de novembre a Sant Cugat, pretenia donar força a aquest missatge, valent-se d’experiències que ja s’estan duent a terme al nostre territori i presentant-ne d’altres més llunyanes: des de València i Madrid, fins a Yorkshire i Montreal.

El salt cap a la innovació als museus: millor si el fem plegats

Chuan Li,  Sendy Ghirardi | Museum management and curatorship, Volume 34, Number 3, September 2018


Els museus poden ser palanques pel desenvolupament local i socioeconòmic, i la innovació és crucial per assolir aquest propòsit. Així ho consideren Chuan Li i Sendy Ghirardi, autors de l’article The role of collaboration in innovation at cultural and creative organisations. The case of the museum, publicat a la revista Museum Management and Curatorship. L’article descriu meticulosament l’estudi que han dut a terme amb la intenció de reforçar a través de noves evidències aquesta afirmació i, paral·lelament, de contribuir a la recerca duta a terme pel que fa a la relació entre els conceptes d’“innovació” i “col·laboració” en l’àmbit cultural, fins ara força escassa.

La quinzena a Facebook: Polítiques culturals, patrimoni, innovació i indústries culturals.

Aquesta darrera quinzena hem compartit articles sobre polítiques culturals, cinema, museus i patrimoni, pensament, innovació i cultura digital al Facebook d’Interacció. Comencem, però, destacant els dos articles de més actualitat:

Sobre la cultura que ens violenta, Joan Minguet Batllori; "Perquè allò que ens violenta de debò no són els petits gestos que reclamen la llibertat, sinó tota l’estructura destinada a sotmetre’ns en el miratge d’una paret blanca darrere de la qual un seguit d’íncubes i súcubes moderns es riuen de nosaltres.”

Les darreres setmanes, Catalunya ha viscut un gran nombre de manifestacions de nord a sud. Però el que ha sorprès no ha sigut la queixa, sinó qui la feia i com. Quin és el rerefons cultural que s’amaga darrere aquests nois i noies? Un reportatge de Clàudia Rius sobre els referents culturals i socials dels joves que aquests dies s'estan manifestant.