drets culturals

ES: derechos culturales; FR: droits culturels; EN: cultural rights Definició Conjunt de drets humans relatius a l'educació i el desenvolupament de la identitat cultural de les persones. Nota 1. Els drets culturals són, principalment, el dret a l'educació i el dret a la cultura. Nota 2. Els drets culturals són considerats drets humans de segona generació. Nota 3. S'utilitza la denominació en singular dret cultural per a fer referència individualment a cada un dels drets culturals. Font: Termcat

Los derechos culturales en la gramática del desarrollo

Patrice Meyer-Bisch  | Agenda 21 de la cultura 

El artículo 'Los derechos culturales en la gramática del desarrollo' fue escrito por Patrice Meyer-Bisch en noviembre de 2013. Este artículo fue encargado en el marco de la revisión de la Agenda 21 de la cultura (2013-2015) y contribuye también a los trabajos de la Taskforce mundial de gobiernos locales y regionales sobre la agenda de desarrollo Post-2015 y hacia Habitat III (2016).

Equipaments Culturals, Ciutadania i Inclusió Social

Aquí podeu descarregar-vos la presentació de la conferència a càrrec de Lucina Jiménez, organitzada per l'Oficina de Difusió Artística (ODA) de la Diputació de Barcelona.

El derecho al arte en Ecuador

Aquest document reuneix cinc assaigs que analitzen el concepte d’art des de diverses perspectives: com a bé humà, com a dret constitucional, com a bé amb valor econòmic, així com des de la perspectiva de la propietat intel·lectual, la democràcia, la inclusió dels pobles i nacionalitats, l’educació i les polítiques públiques.

Els autors, Tamia Vercoutère, Dean Baker, María Fernanda Cartagena, Richard González Dávila i Mark  Weisbrot, coordinats per Ricardo Restrepo, argumenten que l’art és un dret i li correspon a l’Estat la provisió de les condicions per a garantir-lo mitjançant polítiques públiques que han de tenir en compte tant les especificitats de les persones, els pobles i les nacionalitats, així com el context tecnològic de l’era digital, i establir les bases per a una societat oberta on el coneixement sigui lliure.

Infants i cultura

Us presentem dues obres que aborden el tema dels infants i la cultura des de dos punts de vista diferents. La primera reflexiona sobre els drets culturals dels infants i destaca la necessitat vital d’aprofundir en la investigació sobre aquests drets per poder avançar en el desenvolupament de veritables cultures democràtiques. La segona proposa una revisió dels conceptes teòrics que han regit durant les últimes dècades l’estudi dels fenòmens culturals que afecten a la infància.

Comprender la economía de la cultura como vía para salir de la crisis. Pau Rausell-Köster

Pau Rausell-Köster | El profesional de la información,  julio-agosto, vol. 22, núm. 4.( 2013). p. 286-289

Resumen  Defensa de la necesidad de redefinir las políticas culturales, convirtiéndolas en el eje central de las acciones para salir de la crisis. Aunque el objetivo intrínseco de la política cultural es la satisfacción de los derechos culturales de los ciudadanos, en muchos casos ni siquiera éstos se cumplen. Hay que proponer unas políticas culturales de nueva planta que persigan dichos derechos pero que también sean capaces de dirigir la transformación del modelo productivo y  a persecución de otros objetivos sociales. La dimensión de los sectores culturales tiene efectos causales sobre la riqueza de las regiones europeas.

Tots som Hamlet

Al web de Jordi Pascual podeu trobar un seguit d'idees i reflexions sorgides de la seva participació a la taula rodona dedicada a Sostenibilitat i Cultura de les darreres Jornades Interacció. Trobareu el video amb la gravació completa de la sessió aquí

A "Tots som Hamlet", Pascual fa un repàs del concepte sostenibilitat, de la seva relació amb la cultura i del seu espai en el debat del desenvolupament, de les competències culturals i de la cultura com a quart pilar de la sostenibilitat. També incorpora al debat  un element complementari: el dels drets culturals. 

Art, culture et philosophie: matière à penser

L’últim número 41 de la revista 'l’Observatoire' presenta el monogràfic 'Art, culture et philosophie: matière à penser' sobre el paper de l’art i la cultura davant el canvis que està experimentant la societat actual coordinat per Lisa Pignot i Jean-Pierre Saez. Des de diferents enfocaments, dotze reconeguts filòsofs i filòsofes, responen a qüestions concretes sobre el tema.

L’influent pensador francès Edgar Morin obre el número amb la primera qüestió: “La mondialisation est-elle une menace pour la culture?” on analitza la complexitat i les contradiccions de la globalització i es pregunta si aquesta pot ser una amenaça per a la cultura. De la segona qüestió: “Peut-on ne pas être cultivé?” se n’encarrega el professor Eric Corijn, director del Centre de Recherches Urbaines Cosmopolis, que es pregunta si una persona cultivada és aquella que s’integra millor en una cultura ja donada o bé aquella capaç de traspassar els límits establerts per les comunitats, les nacions o les tradicions; també explica les transformacions en la participació i el consum cultural. Destaquem també la tercera qüestió, abordada per Pierre Péju en format entrevista: “Tout le monde peut-il devenir artiste?” on aquest professor de filosofia i autor, entre d’altres llibres, de 'L’enfance obscure' (Gallimard, 2011), tracta de la relació entre art i infància i de les fronteres i diferències entre artistes i amateurs.

Culture et développement durable: il est temps d’organiser la palabre...

Jean-Michel Lucas és doctor en Ciències Econòmiques, professor a l’Université Rennes i ha ocupat diversos càrrecs de responsabilitat a l’administració francesa, entre d’altres, director general d’afers culturals i conseller del gabinet del ministeri de Jack Lang, entre d’altres. Dedica una part important del seu àmbit de treball a defensar els drets culturals de les persones. Sota el pseudònim de Doc Kasimir Bisou critica les polítiques públiques actuals que, segons ell, han convertit la cultura en un instrument al servei del desenvolupament econòmic.

Lucas analitza a 'Culture et développement durable' el paper que juga la cultura en el desenvolupament humà sostenible i reclama una nova ètica per a la intervenció pública en matèria de cultura.

Manifesto per la sostenibilità culturale

El 'Manifesto per la sostenibilitat cultural' és una iniciativa d’Armes Progetti, una associació italiana que treballa perquè la Unió Europea reconegui el concepte de sostenibilitat cultural com a pilar bàsic per al desenvolupament. Vol aconseguir un pacte europeu per a la sostenibilitat cultural i una directiva que obligui els estats membres a destinar l’1% del PIB a la cultura.

Apunts #3

+ Culture + Action + Europe / Jordi Pascual
Jordi Pascual (10 nov. 2012)

"El sector cultural (“els professionals”) han de repensar de quina manera es legitimen, de quina manera són percebuts per la ciutadania. El sector cultural, ¿serveix els drets culturals de la ciutadania?, ¿o serveix certa excel·lència i cert elitisme? Necessitem un sector cultural que es legitimi a partir dels drets culturals (de la gent)"

l desconcert del “connecting people” a l’àmbit local / Carmemix
CARMΣMIX l'estraperlista (7 nov. 2012)

"Ahir vaig assistir a la jornada de formació ‘Com millorar la comunicació i aconseguir més públics als teatres’ organitzada per l’ODA-Diputació de Barcelona per a tècnics municipals de cultura (...). Hi van parlar diferents especialistas en comunicació cultural, aquí un petit resum del què per a mi va ser el més destacat"