canvi paradigma

Silencio y política. Aproximaciones desde el arte, la filosofia, el psicoanàlisis y el procomún

Medialab-Prado


Llibre que recull una selecció de textos sobre la relació entre política i silenci. Diversos artistes, gestors, acadèmics i molts activistes compromesos amb les noves realitats econòmiques i socials i els nous moviments i idees polítiques com el 15-M, es plantegen les següents qüestions: Com es contemplen la política i el silenci des de l’art? Quina importància té internet en la gestió de la realitat? Quines són les polítiques d’incorporació de l’altre? Quins conceptes van associats a la democràcia? Quin és el paper actual de l’art? Quin és el poder de la cultura? Els autors i autores aborden totes aquestes qüestions des de disciplines com l’art, la reflexió estètica, la filosofia, l’antropologia, els estudis de gènere, la psicoanàlisi i els béns comuns.

De la vanitat a la saviesa : el paper cibernètic dels museus

Tomislav Šola ׀ Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural

Breu conferència on aquest prestigiós museòleg croat assenyala que cal un canvi d’estratègia global per passar del coneixement a la saviesa, que és el coneixement amb objectius nobles i morals. Šola afirma que cap patrimoni té sentit si no es converteix en veritable saviesa i que les institucions de la memòria pública han de ser una part més de l’esforç col·lectiu global per donar sentit a les nostres vides i fer que el nostre planeta sigui o continuï sent habitable per a tothom. I que la responsabilitat, basada en una  profunda comprensió ètica i professional, és el camí de la salvació.

Après la culture légitime. Objets, publics, autorités

Jean-Louis Fabiani ׀ L’Harmattan

Fabiani es pregunta si avui en dia és possible parlar de d’una cultura legítima. Per respondre aquesta pregunta, l’autor analitza algunes de les principals teories sobre el paradigma de la legitimitat cultural que han marcat les darreres dècades (d’autors com Howard Becker, Pierre Bourdieu, Michel de Certeau o Richard Peterson) i demostra amb diferents casos pràctics (la música de jazz a França, les relacions de la illa de Còrcega  amb l’Estat francès, la lectura a les presons, el festival de Cannes, etc.) que aquestes teories són inoperants en uns moments en què la realitat social i cultural és cada vegada més complexa.

Museus en mutació

Ja podeu consultar al Centre d’Informació i Documentació  dos llibres que poden ajudar-vos a realitzar un bon exercici de prospectiva estratègica en matèria de museus. Es tracta de «Le musée dans tous ses états» de Marc Terrisse i «Musées en mutation. Un espace public à revisiter» de Martin Regourd. Les dues obres tenen per objectiu clarificar-vos sobre l’evolució contemporània de les institucions museístiques i aportar reflexions, elements d’anàlisi i casos concrets per il·lustrar  la realitat complexa dels museus actuals.

Els canvis econòmics i socials a escala global i el fet que els  museus han esdevingut veritables motors de desenvolupament territorial obliguen a polítics, tècnics, investigadors i professionals implicats en la seva gestió a ampliar la seva visió de cara a prendre les decisions encertades a l’hora de triar els models de gestió, estatus, inserció territorial, relació amb els públics o els dispositius de mediació i valorització dels museus. Les dues obres plantegen també si tots aquests canvis i transformacions implicaran una ruptura de la mateixa definició de museu.

Marc Terrisse, autor de «Le musée dans tous ses états» és doctor en Història de la Univeritat de Maine, docent, investigador i consultor en museologia i enginyeria cultural, i Martin Regourd, autor de «Musées en mutation. Un espace public à revisiter» és professor en ciències de la informació i la comunicació a la Universitat Toulousse I i director del Master de gestió cultural de la mateixa universitat.

Inicia sessió o registra’t per enviar comentaris

Com programar cultura, per Iván de la Nuez

Com programar cultura, per Iván de la Nuez (56'13'' Círculo de Bellas Artes)

Conferència impartida per Iván de la Nuez, assagista, crític d'art, curador i director d'Activitats Culturals del CCCB, en el marc del V Curso de Gestión Cultural de a Universidad Carlos III de Madrid. De la Nuez parla sobre la situació de la cultura i les arts, i més concretament la dels programadors, en un context de crisi com l'actual i en un canvi de paradigma tan fort com la mort de la Societat del Benestar. Quin sentit té una exposició física en un món tan virtual? Com afrontar la privatització de la cultura quan l'Estat no la pot garantir?

#10penkult.cc Decálogo de Prácticas Culturales de código abierto v 1.0.

Es tracta d'un document escrit amb la modalitat booksprint en que s'aplega un grup de persones durant uns dies per a produir un llibre de forma col·laborativa mitjançant un procés dinamitzat i facilitat amb l'eina booki.cc. En aquest cas el projecte va ser promogut pel centre cultural Tabakalera de Sant Sebastià i va comptar amb la presència de diverses persones molt actives en el marc de la “cultura lliure” a l'Estat Espanyol.

ICIPèdia, sis anys d’investigació i innovació en l’àmbit cultural

Fa poc més d’un lustre, els museus no tenien presència a les xarxes socials, ni existien estratègies digitals integrades. La discussió al voltant de la propietat intel·lectual en la societat de la informació i el coneixement era encara incipient, i conceptes com “procomú” i “cocreació” es tractaven amb indiferència. Tot i això, la irrupció de les tecnologies digitals col·laboratives anunciava un sisme en la manera de concebre, produir i distribuir els béns culturals, en les metodologies de treball, en la mutació de gèneres i formats i en els estils de programació.

En aquest context (2006), neix I+C+i. Investigació i innovació en l’àmbit cultural, un cicle inspirat en una pregunta incòmoda: Per què les institucions culturals no han incorporat departament d’I+D, tal i com és habitual en el món científic i empresarial?

Si fem una vertebració en perspectiva de totes les sessions, obtenim un mapa conceptual que pot ser útil per a comprendre la situació en què estem immersos. Les institucions culturals es troben davant nous reptes i prioritats en mig d’una crisi multifactorial que requereix nous sistemes operatius que permetin aprofitar millor els processos d’investigació que alimenten els diversos projectes. Sorgeix una nova cultura en xarxa que modifica la noció tradicional de públic com un ens passiu, i situa la col·laboració i la participació com a eixos de treball. Es comença a qüestionar el rol dels agents culturals tradicionals (escoles, universitats, biblioteques, museus, etc.) per donar pas a una estructura de xarxes distribuïdes en la que cada individu es converteix en un node capaç d’emetre, rebre i distribuir informació i coneixement. Es revaloritza la figura de l’amateur, el contribuïdor i el bricoleur. L’esperit 2.0 impregna progressivament el cos institucional, transformant els processos interns i la relació amb el públic, que pot anar de la interacció a la cocreació.

Pour en finir avec la mécroissance: quelques réflexions d'ars industrialis

'Pour en finir avec la mécroissance' reflexiona molt lúcidament sobre l’impacte positiu que les noves tecnologies digitals i audiovisuals poden tenir en el desenvolupament econòmic i cultural de la indústria, si les posem al servei de l’esperit i la ment.

La primera part del lllibre està elaborada per Bernard Stiegler. És filòsof i doctor en filosofia a l’Escola de l’Ecole des Hautes Etudes en Sciences Sociales, professor associat a la Universitat de Londres -Goldsmiths College i a la Universitat de Tecnologia de Compiègne. Actualment és director de desenvolupament del Centre George Pompidou i director de l’Institut per la Investigació i la Innovació (IRI) del mateix Centre, també és membre co-fundador i president de l’associació Ars Industrial. Va elaborar el Pla de lectura assistida per ordinador a la Biblioteca de França.