Els meus millors consells, de Mònica Borrell

Comencem el 2026 amb l’entusiasme intacte per escoltar, aprendre i teixir espais de reflexió i comunitat al voltant de la cultura.

Aquest gener, ho fem deixant-nos guiar per la mirada i l’experiència de la Mònica Borrell, actual directora del Museu d’Arqueologia de Catalunya i una veu de referència dins l’ecosistema contemporani de la gestió i la difusió del patrimoni cultural.
 

A continuació, us la presentem:

La Mònica és llicenciada en Geografia i Història per la Universitat de Barcelona, especialitat en Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia. Ha ampliat la seva formació en l’àmbit de la gestió del patrimoni amb el Màster en Gestió del Patrimoni Històric - Arqueològic per la UB i el Postgrau en Direcció Estratègica de Museus i Equipaments Culturals.

Ha desenvolupat la seva trajectòria professional al voltant de la difusió, la comunicació i la gestió del patrimoni cultural. Entre altres responsabilitats, l’any 2006 va ser nomenada directora-gerent de l’àrea de Patrimoni Cultural [2] de l'Ajuntament de Gavà (Barcelona), que abastava la gestió del Museu de Gavà [3], el jaciment de les Mines Prehistòriques de Gavà [4], el Castell d’Eramprunyà [5] i el refugi antiaeri de la Guerra Civil, a banda de l’Arxiu Municipal.

Del 2017 al 2025 ha estat directora del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona [6], entitat que gestiona part dels elements inclosos a la llista del Patrimoni Mundial de Tàrraco: Museu Arqueològic, Necròpolis de Tàrraco, Teatre romà de Tàrraco, Torre dels Escipions, Pedrera del Mèdol, Arc de Berà, vil·la romana dels Munts a Altafulla i el conjunt monumental de Centcelles, a Constantí. Entre els diferents projectes desenvolupats, cal destacar les reformes integrals del Museu d’Arqueologia de Tàrraco i la Necròpolis de Tàrraco.

Actualment és la directora del Museu d’Arqueologia de Catalunya [7], museu nacional que gestiona les seus de Barcelona, Girona – Sant Pere de Galligants, Empúries, Ullastret i Olèrdola, i el Centre d’Arqueologia Subaquàtica de Catalunya (CASC).

Escolto

Una mica de tot i, més aviat, el que em descobreixen. Em llevo i m’adormo amb la ràdio i m’acompanya a la cuina i al cotxe. Picotejo de tant en tant algun pòdcast. Ara m’he aficionat al Llegir [8] d’Uriol Gilibets i Eduard Gener. Abans van ser Las hijas de Felipe [9], i encara abans, Deforme semanal Ideal Total [10] d’Isa Calderón i Lucía Lijtmaer. Amb la música no arrisco gaire. Els estàndards de jazz, la Sílvia Perez Cruz, Antonio Zambujo, Salvador Sobral, Jose James o Jon Batiste es poden barrejar amb Biber, Debussy, Dave Grusin o Norah Jones.

Llegeixo

Trio els llibres pel títol, però també pel gruix del llom. M’agrada anar a la biblioteca i descobrir aleatòriament. Em decanto per la novel·la curta i la novel·la gràfica. Puntualment, poesia de Margarit o Garcia Montero, que intento llegir en veu alta. La llengua doble [11] de William Golding, Cartes d’una pionera [12] d’Elinore Pruitt Steward i El testament de Maria [13] de Colm Tóibín s’han convertit en els meus llibres de capçalera per regalar. I els clàssics. Gràcies a la feina, he descobert que podem llegir Plaute, Llucià de Samosata, Marcial o Ovidi sense por. I recomano llegir les cartes de Plini el Jove a Trajà quan era cònsol a Bitínia. Qualsevol que treballi a l’administració pública actualment hi reconeixerà molts dels mals que patim avui. I una darrera recomanació: La magia de las ruinas, lo que Pompeya dice de nosotros [14], de Gabriel Zuchtriegel, director del Parc Arqueològic de Pompeia, un llibre sobre l’experiència personal d’un arqueòleg gestor de patrimoni.

Algú que trobo molt interessant

Soc de la generació a la qual ens feien llegir biografies de grans personatges i encara ara m’agraden, especialment les memòries personals. M’hagués agradat conèixer Benjamin Franklin negociant amb els quàquers el finançament de la guerra o amb els seus col·legues del grup Junto per reunir les seves biblioteques en la primera pública de Filadèlfia. M’hagués agradat conèixer Marie Curie anant als Estats Units per buscar finançament per comprar grams de plutoni per avançar en les seves recerques o participant en la primera conferència patrocinada pel belga Ernest Solvay el 1911 amb eminents físics.

Però, tocant de peus a terra i mirant al meu voltant, trobo molt interessants els plantejaments i el treball de companyes, i també amigues, del mon dels museus i del patrimoni en què hi trobo referents, orientacions i punts de vista crítics a la pràctica professional que desenvolupem.

Segueixo aquestes organitzacions:

En l’àmbit dels museus i centre culturals m’interessen les propostes que obren noves perspectives, que provoquen diàlegs nous i fan repensar la nostra tasca diària. Crec que actualment s’estan desenvolupant projectes interessants i entre els referents estan el CCCB [15], per exemple, el Museu Terra [16], l’Àrea d’Educació i Activitats del Museu Marítim de Barcelona [17] o el grup El museo transformador [18], entre d’altres.

Això em manté desperta a les nits:

Intento que res em mantingui desperta a la nit, però els meus mal de cap giren al voltant dels meus, en primer lloc i, després, en la desesperant deriva – social, econòmica, ecològica... – del mon actual. Un mon que ens ha estroncat, com mai, la ingènua creença de la nostra evolució i millora irreversible com a societat. I, com a defensora d’allò públic, el dubte raonable sobre si la nostra feina és una aportació per al canvi o la simple i crua perpetuació de l’statu quo.

Quin creus que és el principal repte que tenen les polítiques culturals locals actualment?

Crec que el repte principal de la cultura és el de ser rellevants des de la proximitat.  Un repte que engloba i resumeix el repte econòmic, professional, social, d’impacte, de canvi, d’influència...

Què voldries posar en valor de la teva feina quotidiana vinculada amb la cultura?

... tantes coses! El treball en equip, el treball amb i per a la gent, el servei públic, la necessitat continuada d’equilibri entre la reflexió i l’acció, l’aprenentatge constant, l’anàlisi del present treballant amb els testimonis del passat. L’oportunitat de gaudir-ne.

Què destacaries d'Interacció?

El butlletí d’Interacció és una de les fites de referència del correu electrònic, ja que tinc una finestra constant al pols de la cultura actual a través dels seus articles. En els darrers mesos he agraït, per exemple, els apunts i referències [19] en relació a l’Àgora Cívica [20], que ha tingut lloc a l’empara de MONDIACULT 2025 [21].

_____________________________________________________________________