Lectures per a l’acció cultural local. Què poden fer els equipaments culturals davant la calor?

  
  
Lectura  «Un 71% d’habitatges de renda alta té aire condicionat enfront un 39% de llars amb ingressos baixos»

Autora  Elena Parreño   Data  9 de juliol de 2026

Font  Parreño, E. (2026, 9 de juliol). Un 71% d’habitatges de renda alta té aire condicionat enfront un 39% de llars amb ingressos baixos. Crític. https://www.elcritic.cat/noticies/un-711-dhabitatges-de-renda-alta-te-aire-condicionat-enfront-un-388-de-llars-amb-ingressos-baixos-275372 [2]
  

Context

A partir d’una recerca de l’IDRA sobre els 311 municipis de la província de Barcelona, l’article examina qui disposa de recursos per protegir-se de la calor i qui queda més exposat. La renda, les condicions de l’habitatge i el territori condicionen aquesta capacitat. La recerca identifica 39 municipis prioritaris i proposa combinar mesures urgents amb transformacions que necessiten més temps. Els refugis climàtics formen part de la resposta pública a un problema que va molt més enllà d’aquests espais.
  

Claus de lectura 

• L’existència d’un equipament no garanteix protecció. Per saber si pot ser útil durant un episodi de calor, cal mirar-ne la situació, els horaris, l’accessibilitat i les condicions reals d’estada.

• La prioritat depèn de qui té menys capacitat de resposta. L’estudi relaciona exposició climàtica i vulnerabilitat social. Aquesta mirada pot ajudar els municipis a decidir on cal reforçar primer els espais públics disponibles.

• La contribució cultural requereix una decisió institucional. Una biblioteca o un centre cívic pot formar part d’una xarxa de protecció si l’edifici és adequat i si disposa de personal, recursos i coordinació amb els serveis responsables. La funció no es pot donar per feta pel sol fet de tenir les portes obertes.
    
    

Eix de debat proposat

Quina responsabilitat poden assumir els equipaments culturals davant la desigualtat en la protecció de la calor?
  
  

Per què és rellevant

La lectura convida a examinar una funció pública dels equipaments que no es veu en la programació d’activitats: oferir, en determinades condicions, un lloc on poder estar. Per a la gestió cultural local, la pregunta no es resol designant espais com a refugis. Demana comprovar quins edificis poden acollir aquesta funció, quan estan oberts, a qui resulten accessibles i què cal sostenir perquè el servei sigui efectiu. També demana acordar responsabilitats amb les àrees de salut, serveis socials i acció climàtica. Aquest és el desplaçament que proposa Interacció a partir de l’article; la recerca original estudia la desigualtat davant la calor, sense avaluar els equipaments culturals.
    

Font de contrast

Martínez Moreno, R., i Vilaseca Corominas, E. (2026). Qui pot protegir-se de la calor? Respondre a la desigualtat davant la calor a la província de Barcelona. IDRA, Institut de Recerca Urbana de Barcelona. https://idrabcn.com/wp-content/uploads/2026/07/QuiPotProtegirse_IDRA.pdf [3]