Els meu millors consells, d'Oriol Lladó Esteller

Aquest mes, Els meus millors consells ens apropen a la mirada d’Oriol Lladó Esteller [2] (Badalona, 1971), periodista, docent i consultor en comunicació especialitzat en cultura, medi ambient i entorns digitals. Professor associat del grau de Periodisme a la Universitat Pompeu Fabra, combina la reflexió crítica sobre les transformacions culturals contemporànies amb una defensa persistent de la cultura de proximitat, les xarxes comunitàries i el valor dels espais que fan possible la vida cultural quotidiana.

 

Nascut a Badalona l’any 1971, és llicenciat en Ciències de la Informació per la Universitat Autònoma de Barcelona i ha cursat el Màster en Polítiques Urbanes i Metropolitanes a la mateixa universitat. Actualment és professor associat del grau de Periodisme a la Universitat Pompeu Fabra. Al llarg de la seva trajectòria s’ha especialitzat en periodisme ambiental, comunicació institucional, cultura i social media.

 

Escolto

Continuo comprant discos, amb preferència per les botigues físiques. A Bite It, al cor de Gràcia, una botiga de segona mà que és com una joieria i on és un autèntic plaer, i una garantia, descobrir petites meravelles en estat immillorable. Entre les clàssiques, Revolver (verd), que encara aguanta; Discos 100 i Ultralocal, al Poblenou, una botiga que va trencar motlles.

També escolto música en streaming, sobretot per descobrir novetats i per la comoditat dels trajectes. Fa uns anys vaig abandonar Spotify i em vaig passar a Tidal: millor so, més catàleg, un preu similar i, diguem-ne, una relació més justa amb els artistes.

Vaig compartint les descobertes musicals dels darrers mesos aquí [3]

 

Llegeixo

Llegeixo molt: ficció, novel·la gràfica, assaig musical... La lectura és per a mi un espai de retrobament i desintoxicació que procuro protegir tant com puc.

Les meves lectures recents es poden seguir al perfil de Goodreads o al blog [4]

Les tres últimes lectures han estat:

• Imaginar la fi [5], d’Eudald Espluga (Raig Verd, 2025)
• Maria Stuart [6], d'Stefan Zweig (Segona Perifèria, 2026)
• Comiats [7], de Julian Barnes (Angle Editorial, 2026)

 

Algú que trobo molt interessant

Hi ha moltes mirades sobre la cultura que em semblen suggerents, però, per allò d’escombrar cap a casa, en destacaré quatre de Badalona:

• Jaume Forès Juliana [8], a Núvol
• Guillem Vidal [9], a El Punt Avui
• Albert Lloreta [10], des dels seus diversos projectes i canals
• Gina de Tera [11], amb les seves aventures digitals

 

Seguiu aquestes organitzacions

Òmnium Cultural [12]. És una entitat central pel nombre de socis, la implantació territorial i la capacitat d’incidència. Impulsa projectes molt valuosos, com Vincles, que genera espais de trobada en català per a persones que fa poc que han arribat al nostre país.

 

Oriol Lladó està especialitzat en comunicació institucional, científica i ambiental, així com en xarxes socials

 

Quin és el principal repte que tenen les polítiques culturals locals actualment?

Fugir de la lògica ultracapitalista que entén la cultura com una simple mercaderia i tornar a posar el focus en aquelles iniciatives que formen part de la base cultural del país: les que arrelen als barris i als pobles, les que es construeixen en el dia a dia i les que fan comunitat.

L’accessibilitat a una cultura diversa i inclusiva és un dels grans reptes de les nostres ciutats i també del conjunt del país. En termes de governança, cal més transparència i més participació de persones de procedències, edats i realitats diverses tant en la definició de les programacions com en la direcció dels equipaments.

També és imprescindible entendre que les dinàmiques culturals actuals sovint superen els límits administratius dels municipis. Cal avançar en la coordinació entre ciutats, especialment en l’exhibició, la difusió, la formació de públics, la creació i l’ús compartit d’equipaments culturals.

 

Què destacaries de la teva feina?

Personalment, m’agrada utilitzar les meves xarxes per recomanar discos, llibres, pel·lícules i sèries. És una manera modesta però persistent de plantar cara a un món en què els algoritmes condicionen cada vegada més els nostres descobriments culturals.

Professionalment, reivindico l’escala humana en els acompanyaments comunicatius i estratègics. M’interessa experimentar amb noves eines i entendre’n les possibilitats, però també practico una prudència cada vegada més conscient davant el poder i les agendes de les grans plataformes tecnològiques.

 

Això em manté despert a la nit

Com sobreviure a l’abundància i a l’efímer.

Com ser capaços de distingir, enmig del soroll constant, aquells elements de la cultura que realment fan comunitat i ens enforteixen com a societat. M’interessa especialment que sapiguem cuidar experiències petites però fonamentals: una llibreria independent, una biblioteca oberta a tothom, un centre cívic amb programació estable, un grup de lectura de persones nouvingudes, un col·lectiu de joves que organitza un cicle de xerrades o un ateneu cooperatiu.

Són espais que sovint passen desapercebuts, però que sostenen una part essencial de la vida democràtica i cultural.

 

Què destacaries d’Interacció?

Interacció és un espai imprescindible per a les persones que seguim la cultura i les polítiques culturals. És, sobretot, una eina de contrast d’idees i de construcció de mirada compartida.

El gran repte és aconseguir que el seu impacte vagi més enllà del seu públic natural, format principalment per professionals i tècnics del sector. Crec que és un projecte amb un potencial molt més ampli del que, fins ara, s’ha explorat.

 

Trobareu més informació seva a LinkedIn [13] i a la seva web personal [14]

 

_____________________________________________________________________