La política cultural també es decideix abans dels projectes

  
Lectures del banc

Llegir les pràctiques per entendre la política cultural local  
  

La innovació en les polítiques culturals acostuma a associar-se a allò que es veu: un nou equipament, una nova convocatòria, un festival o un programa que amplia l’oferta existent. El canvi sembla produir-se quan apareix una iniciativa capaç de transformar el paisatge cultural. Hi ha una altra manera d’entendre la innovació pública. En lloc d’afegir noves estructures, consisteix a modificar la manera com una institució pren les decisions que orienten la seva acció cultural.

La bona pràctica impulsada per l’Ajuntament de Terrassa a través del Segell GAS, Gèneres, Accessibilitats i Sostenibilitats, es pot llegir des d’aquesta perspectiva. El seu objectiu és incorporar de manera transversal criteris vinculats a la igualtat de gènere, l’accessibilitat i la sostenibilitat en les activitats culturals municipals. No ho fa creant un nou programa, un equip específic o un pressupost propi, sinó integrant aquests criteris en els processos habituals de planificació, producció i avaluació del Servei de Promoció Cultural i Audiovisual. El projecte parteix d’un diagnòstic, revisa procediments, forma els equips i desenvolupa indicadors per orientar una implantació progressiva.
  

La transformació institucional no comença en els projectes, sinó en l'arquitectura de decisions que els fa possibles.
  

La pràctica continua consistint a organitzar activitats culturals, però desplaça una part del canvi cap a un moment anterior a la programació mateixa: el moment en què una institució decideix amb quins criteris aquella programació serà concebuda, produïda i avaluada. La innovació no es busca principalment en els projectes que s’afegeixen, sinó en la incorporació progressiva d’uns criteris que orientin les decisions que els fan possibles. Sense deixar de ser una política de programació, passa a ser també una política sobre la manera de decidir què és una bona programació.

La mateixa fitxa és prudent sobre l’abast d’aquest procés. Parla d’una implantació gradual, d’un desplegament encara en curs i d’una arquitectura organitzativa que s’està construint. No acredita, per tant, una transformació consolidada dels resultats. El seu valor consisteix a mostrar una direcció de canvi més que no pas un model ja consolidat. Més que formular nous principis d’actuació, el projecte assaja la institucionalització de tres valors, la igualtat, l’accessibilitat i la sostenibilitat, convertint-los en criteris ordinaris de decisió. La hipòtesi que posa en joc és que una institució transforma la seva manera d’actuar quan aquests valors deixen de dependre de decisions puntuals i passen a formar part dels hàbits amb què pren les seves decisions.

Aquesta és probablement la lectura que transcendeix el cas de Terrassa. El Segell GAS [2] encara està en fase de desplegament i serà el temps qui permetrà valorar-ne els efectes. Més enllà dels seus resultats, la pràctica planteja una qüestió que va més enllà d’aquest cas concret: potser una institució no consolida una política cultural només perquè assumeixi determinats valors, sinó quan aquests passen a formar part de la seva manera habitual de decidir. Fer visibles aquestes decisions ajuda a entendre que la política cultural no comença només quan s’anuncia una programació, sinó també quan una institució decideix amb quins criteris la farà possible.
  
  
   

Pràctica destacada pel CERC al Banc [3] Bones pràctiques culturals.