Els espais escènics després de la recuperació

  
Aquest article continua la lectura iniciada amb el període 2016-2020 [2]. Si el primer mostrava com es construeixen gradualment les capacitats institucionals dels espais escènics, aquest segon analitza què revelen els informes quan aquestes capacitats conviuen amb una recuperació més lenta dels públics.
  

Els informes del Cercle de Comparació Intermunicipal d'Espais Escènics corresponents al període 2021-2024 documenten una recuperació desigual. Mentre els equipaments recuperen amb relativa rapidesa els seus nivells d'activitat, la relació amb els públics evoluciona de manera més lenta i irregular. Llegits conjuntament, els informes suggereixen que la recuperació institucional i la recuperació social no avancen al mateix ritme. És en aquesta diferència on apareixen alguns dels principals interrogants sobre l'evolució dels espais escènics municipals.

Els primers informes publicats després de la pandèmia se centraven, de manera comprensible, en la recuperació de l'activitat. Calia saber fins a quin punt els equipaments tornaven a programar, recuperaven els espectadors i reconstruïen el seu equilibri econòmic. Quatre edicions després, la lectura de conjunt permet formular una pregunta diferent.

Llegits conjuntament, els informes corresponents als resultats de 2021, 2022, 2023 i 2024 documenten molt més que la sortida de la crisi sanitària. Mostren que la recuperació no ha estat un procés homogeni. Alguns components del sistema evolucionen amb rapidesa, mentre que d'altres continuen transformant-se. Aquesta diferència acaba definint una nova etapa per als espais escènics municipals.

La primera constatació és la rapidesa amb què es recupera l'activitat dels equipaments. Entre 2021 i 2024 augmenten la programació, els dies d'activitat, les cessions d'espais i la capacitat d'oferir una programació estable. També es recuperen progressivament els ingressos propis, mentre el suport dels ajuntaments continua garantint l'estabilitat econòmica del sistema. Aquesta evolució suggereix la continuïtat d'unes estructures organitzatives capaces de reprendre el seu funcionament ordinari tan bon punt desapareixen les restriccions sanitàries.

La continuïtat també és visible en altres aspectes del funcionament dels equipaments. La gestió pública continua sent clarament majoritària, els equips professionals mantenen una notable estabilitat i la programació recupera pràcticament els nivells previs a la pandèmia. Des del punt de vista institucional, els equipaments reprenen amb rapidesa el seu funcionament ordinari sobre unes bases organitzatives que els informes mostren extraordinàriament estables al llarg del període.
  

La recuperació dels espais escènics es manifesta primer en la seva capacitat de reprendre una programació estable.
  

Els públics, en canvi, segueixen una evolució diferent. L'assistència augmenta de manera sostinguda entre 2021 i 2023, però el 2024 aquesta recuperació s'estabilitza sense arribar als nivells previs al 2020. Paral·lelament, alguns comportaments es transformen de manera persistent. La venda digital d'entrades es consolida com a canal principal, mentre que els abonaments continuen recuperant-se amb més dificultat. Els informes també mostren que els descomptes mantenen un pes elevat i que alguns patrons de consum cultural semblen haver canviat de manera més duradora.

És aquí on la lectura conjunta dels quatre informes resulta especialment reveladora. Durant els primers anys, moltes de les transformacions observades s'interpreten com a conseqüències transitòries de la pandèmia. A mesura que passen els anys, però, algunes deixen de semblar conjunturals i comencen a definir un nou equilibri. No només canvien les dades. També canvia la pregunta que els informes permeten formular.

Ja no es tracta principalment de saber fins a quin punt els equipaments recuperen l'activitat perduda. La qüestió passa a ser una altra: què indiquen aquests nous comportaments dels públics sobre l'evolució futura dels espais escènics municipals?

Aquest desplaçament també modifica el significat dels indicadors. Durant els primers informes postpandèmics, les dades servien sobretot per mesurar la velocitat de la recuperació. A partir de 2023 comencen a adquirir una altra funció. Permeten identificar transformacions que ja no semblen excepcionals, sinó que poden formar part del nou funcionament ordinari dels equipaments.

Els informes no ofereixen una explicació definitiva sobre aquestes transformacions. No permeten saber fins a quin punt responen als efectes persistents de la pandèmia, als canvis en els hàbits culturals, a transformacions generacionals o a altres factors socials. Sí que documenten amb claredat que la recuperació de la programació no comporta automàticament una recuperació equivalent dels públics.
  

Més enllà de la recuperació

Vista en conjunt, la sèrie 2021-2024 mostra que la recuperació dels espais escènics ha estat més ràpida des del punt de vista institucional que des del punt de vista social. Els equipaments reprenen amb rapidesa el seu funcionament ordinari sobre unes bases institucionals que la pandèmia no havia desarticulat. La relació amb els públics, en canvi, continua evolucionant d'una manera més lenta i menys previsible.

Llegits en conjunt, aquests informes deixen de parlar només dels equipaments. Permeten observar la distància que es dibuixa entre l'evolució de les institucions culturals i la dels seus públics. És en aquest desajust, més que no pas en els indicadors anuals, on emergeixen les preguntes que probablement marcaran la següent etapa.

Potser aquesta és la principal aportació d'aquest segon conjunt d'informes. Més que documentar el final de la recuperació postpandèmica, permeten identificar el moment en què els principals interrogants sobre els espais escènics deixen de centrar-se en la recuperació de l'activitat i es desplacen cap a l'evolució de la relació entre els equipaments i els seus públics.
  

Referència

Diputació de Barcelona. (2022–2025). Cercle de Comparació Intermunicipal d'Espais Escènics: informes de resultats (2021–2024). Oficina de Difusió Artística, Diputació de Barcelona 

Consultat a: [https://www.diba.cat/ca/web/oda/cercles [3]]