La despesa local en cultura es manté estable, però revela prioritats territorials diferents

  
L'informe Despesa en cultura de l'administració local de Catalunya 2024 ofereix una fotografia actualitzada de l'esforç econòmic que els governs locals destinen a la cultura. Més enllà de quantificar la despesa, permet observar com es distribueixen els recursos entre administracions, dimensions municipals i àmbits d'actuació, aportant una base útil per interpretar les prioritats de les polítiques culturals locals. El document també consolida un canvi metodològic important, ja que les dades s'obtenen dels comptes generals dipositats a la Sindicatura de Comptes, fet que afavoreix la comparabilitat i la consistència estadística.

L'any 2024 la despesa cultural de l'administració local catalana ascendeix a 1.008,8 milions d'euros, una xifra lleugerament inferior a la de 2023, amb una disminució del 2,2%. L'informe, però, és prudent a l'hora d'interpretar aquesta variació perquè encara no es disposa de les dades de 49 ens locals. En conjunt, la sèrie 2022-2024 mostra una estabilitat notable més que no pas un canvi de tendència.
    

▌La despesa cultural local supera els 1.000 milions d'euros, encara que la seva distribució varia significativament segons la dimensió dels municipis i el nivell d'administració.  
  

Els ajuntaments concentren la major part de la despesa, amb 837,7 milions d'euros, seguits de les diputacions, amb 158,3 milions, i dels consells comarcals, amb 12,7 milions. Els municipis de més de 100.000 habitants acumulen el 34% de tota la despesa local en cultura, una concentració coherent amb el pes dels grans equipaments, dels serveis culturals de capitalitat i de la població que atenen.

Ara bé, l'anàlisi per habitant ofereix una lectura diferent. Els municipis més petits són els que destinen més recursos per habitant a la cultura. Aquest indicador disminueix progressivament a mesura que augmenta la grandària del municipi i només torna a créixer en els municipis de més de 100.000 habitants, principalment per l'efecte de Barcelona. Això suggereix que la intensitat de l'esforç pressupostari no es correspon necessàriament amb el volum absolut de despesa.

L'informe també mostra que la cultura representa el 6,3% del pressupost de l'administració local, un percentatge molt similar al dels dos anys anteriors. Aquesta estabilitat indica que la cultura manté el seu pes relatiu dins dels pressupostos locals malgrat les oscil·lacions de la despesa agregada. Tanmateix, les diferències territorials són significatives. Els municipis petits destinen prop del 9,5% del seu pressupost a cultura, mentre que els consells comarcals només hi dediquen l'1,2%.

Pel que fa als ajuntaments, la despesa es concentra sobretot en museus i equipaments culturals (23%) i en promoció cultural (20%), seguits de l'administració general, les biblioteques i les festes. Aquesta distribució reflecteix una política cultural orientada tant al sosteniment de les infraestructures culturals com a l'activitat i la programació.

Des d'una perspectiva interpretativa, aquest informe és valuós perquè permet desplaçar l'atenció de la magnitud absoluta de la despesa cap als criteris de distribució. Les dades mostren que els governs locals mantenen un esforç pressupostari relativament estable en cultura, encara que aquest esforç adopta formes diferents segons l'escala territorial i les funcions que assumeix cada administració. El document no permet concloure si aquesta distribució és suficient o adequada, però sí que ofereix una base sòlida per discutir quines funcions culturals es prioritzen, quin paper assumeixen els diferents nivells de govern i com evolucionen aquestes prioritats en el temps.
  

Referència

Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. (2026). Despesa en cultura de l'administració local de Catalunya 2024 (Informes, núm. 69)

Text complet (pdf) [2]