ADÉU ADÉU: quan el poder esborra paraules i la cultura n’exposa el buit

  
  
Una peça breu per pensar com els gestos artístics i els debats globals revelen tensions que també travessen les polítiques culturals municipals.
  

Hi ha governs que no necessiten prohibir llibres per censurar. Sovint n'hi ha prou amb decidir quines paraules són admissibles. Quan l'administració Trump va vetar termes [2] com "canvi climàtic",  "vulnerable", "basat en evidències" o "patrimoni cultural", no retirava només vocabulari: esborrava realitats. Allò que no es pot dir gairebé no es pot pensar; i allò que no es pot pensar difícilment es pot discutir. És una política cultural encoberta, aplicada al diccionari.

La música Kim Gordon ho va exposar amb una precisió que incomoda: va prendre aquella llista de paraules prohibides i la va convertir en una nova versió de "BYE BYE", on els termes expulsats tornen amplificats, trontollats, forçats a ressonar. Allà on el poder esborra, l'art assenyala el buit. Allà on la política restringeix el dicible, la cultura n'obre de nou les vores.

A Interacció partim d'una convicció clara: la pràctica cultural municipal no és una rèplica petita del món, sinó un espai on les tensions globals es fan intel·ligibles. Per això connectem casos internacionals, gestos artístics i debats contemporanis amb el dia a dia de les polítiques locals. Aquesta mirada, alhora situada i oberta, permet llegir la cultura municipal no com un afer administratiu, sinó com un lloc on s'evidencien les disputes pel llenguatge legítim, el poder simbòlic, la memòria, les desigualtats i la capacitat de les arts per reobrir allò que la política tendeix a simplificar.

Obrir una línia de peces breus i visuals respon a aquesta mateixa lògica. No és un joc estètic: és una manera d'explorar altres formes de lectura pública. Jugar amb els formats sense jugar amb el rigor; incorporar el visual sense rebaixar la densitat; mostrar, al capdavall, que la cultura pot revelar allò que sovint queda fora de camp en el debat polític. És una aposta editorial i una manera d'estar al món: local amb intel·ligència global.

Quan un govern fa callar paraules, la cultura respon fent-les sonar més fort.
 
   

Kim Gordon — "BYE BYE (Banned Words Edition)”"

   
 _____________________________________________________________________________________________________