La cara menys visible del sistema artístic

 
  
L’informe sobre la crítica d’art i el comissariat a Catalunya recull i ordena, per primera vegada, la situació d’aquesta professió i els factors que intervenen en el seu desenvolupament.

La meitat dels professionals tenen alguna dificultat per arribar a final de mes.
 

El 70,9% dels crítics d’art i comissaris compaginen l’activitat amb una altra feina, segons l’informe ‘Radiografia de la professió de la crítica d’art i del comissariat’ presentat el 10 d'abril pel Consell Nacional de la Cultura i les Arts (CoNCA).

Sílvia Amblàs, directora tècnica de D’EP Institut i autora de l’estudi, va presentar els principals resultats de l’informe, que posen en relleu les mancances del sector pel que fa a les condicions laborals. La dedicació exclusiva és "poc usual", del 23,2%, i la compaginació amb altres activitats es fa "generalment per necessitat, sigui per motius econòmics, precarietat o manca d’oportunitats". Malgrat nivells d’instrucció, formació i anys d’experiència "elevats", el nivell d’ingressos és "mitjà-baix", inferior als 15.000 euros anuals, i sovint (47,9%) els professionals tenen "alguna dificultat per arribar a final de mes". Les pràctiques curatorials i la docència aporten el 42,1% dels ingressos. 

La investigació també indica que treballar per compte propi és la relació laboral "més freqüent", sigui de forma única (40,1%) o combinada amb una feina per compte d’altri (22,5%), "fins i tot entre els que treballen principalment per al sector públic". El 16,2% disposa d’un contracte indefinit.

Un altre element detectat a partir de l’enquesta és que és "freqüent" desenvolupar tasques no remunerades dins el sector. En global es duu a terme un tipus de tasca no remunerada per cada 2,7 tipus de tasques remunerades.

Les dades obtingudes per l’estudi també indiquen que les persones que es dediquen a la crítica de l’art i al comissariat disposen d’una llarga trajectòria professional —de mitjana fa 21,8 anys que s’hi dediquen— i un elevat nivell d’instrucció —el 94,9% té estudis universitaris i el 76,3% ha cursat estudis de postgrau, màster o doctorat.

Pel que fa als encàrrecs professionals, gairebé la meitat es materialitzen amb un acord verbal i només el 39,4% ha signat algun contracte per escrit durant el darrer any.

L’informe es va presentar a l’Auditori de la Fundació Miró de Barcelona Hi van assistir el president de l’Associació Catalana de Crítica d’Art (ACCA), Albert Mercadé, i prop d’un centenar de professionals del sector de les arts visuals. Vinyet Panyella, presidenta del CoNCA, va reafirmar el compromís de l’entitat amb la lluita pels drets dels diferents professionals de la cultura. "És urgent regularitzar i millorar les condicions laborals de la professió de la crítica d’art i del comissariat per arribar a uns mínims que permetin poder-la exercir amb plena llibertat i amb plena dedicació", va reivindicar.

"Som molts, estem molt ben formats, però el nivell de precarietat estructural de la professió és molt alt", va lamentar, al seu torn Albert Mercadé, president de l’ACCA.

L’estudi també presenta un seguit de recomanacions per millorar la situació del col·lectiu, com ara regularitzar la professió, incrementar els recursos i el finançament que hi destina l’Administració pública o apujar la retribució dels honoraris d’acord amb el nivell d’experiència i les funcions que es desenvolupen.
 

Aquest estudi disposa de l’antecedent Cartografia d'artistes visuals [2], estudi del Departament de Cultura de Generalitat editat el 2019. 
  

Reunió de la Taula Tècnica del Sistema Públic d’Equipaments d’Arts Visuals
 

D'altra banda, el 24 d'abril trenta centres d’art contemporani d’arreu de Catalunya es van integrar oficialment al Sistema Públic d’Equipaments d’Arts Visuals a la reunió de la Taula Tècnica amb representants del Departament, el MACBA, les quatre Diputacions i centres i espais d'arts visuals.

D'altra banda, el 24 d'abril trenta centres d’art contemporani d’arreu de Catalunya es van integrar oficialment al Sistema Públic d’Equipaments d’Arts Visuals a la reunió de la Taula Tècnica amb representants del Departament, el MACBA, les quatre Diputacions i centres i espais d'arts visuals.

Les principals funcions de la taula tècnica són: la direcció del Sistema, d'acord amb les directrius generals de la Comissió Institucional, l’aprovació del pla d'actuació anual del Sistema així com el pla de cooperació territorial dels equipaments d'arts visuals. També estudiar les necessitats, iniciatives i propostes que es plantegin des dels diferents sectors de les arts visuals, fer el seguiment dels plans d'accessibilitat als equipaments i formular suggeriments, iniciatives i propostes d'actuació.

La missió de la taula tècnica és establir un pla d’acció pels propers anys per tal d’afavorir la coordinació de les polítiques públiques de les diferents administracions en matèria d'arts visuals, garantir l’equilibri territorial de les programacions i fomentar la integració dels sectors de creació, producció, exhibició i difusió.

En aquest sentit, es prioritzen les accions vinculades a promoure la creació i la programació estable d'arts visuals dels equipaments públics; afavorir les bones pràctiques en la gestió dels equipaments; la creació d’un pla de comunicació per donar a conèixer els centres a la ciutadania, la projecció de l’acció dels centres dins del país i també a nivell internacional. Així com també afavorir les bones pràctiques en la gestió dels equipaments. 
  

Referència

Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA).(2024). Radiografia de la professió de la crítica d’art i del comissariat. CoNCA 

Text complet (pdf) [3]