Infància i cultura: drets, pràctiques i canvi de mirada

  
Aquest text aborda la relació entre infància i pràctiques culturals, un àmbit estructural de les polítiques culturals locals. Tot i que el tema es manté vigent, el marc ha incorporat amb més força la perspectiva de drets culturals i educació al llarg de la vida. Rellegir-lo avui permet revisar com s’ha pensat aquesta relació i què queda encara per desplegar. (n. de l'e., 2026)
  

Què implica prendre seriosament la relació entre infància i cultura avui? Més enllà d’un camp d’intervenció sectorial, el debat apunta a una qüestió de fons: com es construeixen els drets culturals i com es reconeix la capacitat dels infants com a subjectes actius en la vida cultural.

En aquest marc, presentem dues obres que aborden aquesta relació des de perspectives complementàries. La primera situa els drets culturals dels infants en el centre del debat democràtic. La segona revisa els marcs teòrics amb què s’han analitzat les seves pràctiques culturals, posant en qüestió algunes inèrcies consolidades.

Diverses institucions internacionals, com les Nacions Unides o la UNESCO, han assenyalat, especialment arran del 20è aniversari de la Convenció sobre els drets de l’infant, els dèficits persistents en aquest àmbit. En aquest context, L’enfant témoin et sujet. Les droits culturels de l’enfant, editat per Patrice Meyer-Bisch, recull aportacions de diversos col·loquis interdisciplinaris impulsats per l’Institut interdisciplinaire d’éthique et des droits de l’homme.

Els textos insisteixen en una tensió central. Els infants requereixen protecció, i alhora aporten capacitat de renovació i noves mirades. Són especialment vulnerables a les vulneracions de drets, i al mateix temps participen dels processos culturals que configuren les societats. Des d’aquesta perspectiva, l’accés als recursos culturals no és accessori. La llengua, el coneixement del territori, les memòries i els vincles socials formen part dels drets fonamentals.

Els autors assenyalen que, malgrat els reconeixements formals, els drets dels infants no han ocupat una posició central en les polítiques públiques. Adverteixen que aquesta absència contribueix a reproduir desigualtats. Plantegen també que garantir la transmissió i l’apropiació dels recursos culturals és una condició per al desenvolupament de l’autonomia, la capacitat crítica i la creació. Sense aquest pòsit, augmenta el risc de desconnexió, pèrdua i conflictivitat. En aquest sentit, observen que la connexió entre drets culturals i drets dels infants continua sent feble.

El segon volum, L’enfant et ses cultures. Approches internationales, dirigit per Sylvie Octobre i Régine Sirota, tanca un programa de recerca de deu anys del DEPS francès. L’obra ofereix una mirada internacional i interdisciplinària sobre l’evolució de les pràctiques culturals infantils i sobre com les indústries culturals han construït la idea d’infància.

Les aportacions qüestionen un supòsit recurrent: que els infants són receptors passius. Al contrari, es planteja que disposen de sabers, representacions i criteris propis. Aquesta idea es fa més evident en el context digital, marcat per la presència constant de continguts i per una entrada cada vegada més primerenca en el consum cultural. Els infants decideixen, combinen i elaboren preferències, desenvolupant formes d’autonomia que sovint queden fora dels marcs analítics tradicionals.

Des d’aquí es proposa un desplaçament de mirada. Les aproximacions centrades exclusivament en els efectes de les polítiques d’educació cultural resulten insuficients si no incorporen les pràctiques reals i els usos que els infants fan dels continguts. La tradició anglosaxona, més atenta als objectes i als seus usos, aporta eines per avançar en aquesta direcció.

En un context de transformacions socials i tecnològiques accelerades i d’augment de les desigualtats, el conjunt d’aquestes aportacions obliga a repensar com es construeixen, es transmeten i es viuen les cultures en la infància. També interpel·la directament les polítiques culturals, que han de decidir fins a quin punt reconeixen els infants com a subjectes de dret i com a agents actius en la vida cultural.
  

Accés

Llibres registrats i disponibles al catàleg bibliogràfic C [2]ERCles [2] especialitzat en polítiques culturals i pensament contemporani.