Llibreries en transformació: proximitat, comunitat i mutació digital

  
L’article analitza l’evolució recent de les llibreries a Catalunya en un període excepcional, marcat per l’impacte de la pandèmia entre 2020 i 2023. El punt de partida és clar: la crisi sanitària no només va alterar el funcionament del sector, sinó que va actuar com a accelerador de canvis latents, especialment en l’àmbit digital i en la relació amb la comunitat lectora.
  

Un dels desplaçaments més evidents és la incorporació generalitzada del comerç en línia. Allò que abans era marginal o innecessari per a moltes llibreries esdevé pràcticament imprescindible. La digitalització no només transforma els canals de venda, sinó també la manera d’entendre la relació amb els lectors. Les llibreries passen de ser espais eminentment físics a operar en una doble dimensió, on la presència digital complementa i en alguns casos garanteix la seva continuïtat.

Ara bé, el text subratlla que aquest procés no es pot llegir únicament en clau tecnològica. La pandèmia també reforça el reconeixement social del llibre i la lectura, i activa formes de suport comunitari que van més enllà del consum. Iniciatives com Llibreries Obertes exemplifiquen aquesta dimensió: la ciutadania no només vol llegir, sinó també sostenir el teixit cultural de proximitat. Aquesta doble pulsió lectora i comunitària contribueix a reforçar la centralitat de les llibreries en l’ecosistema cultural.

En aquest context, es consolida un model de llibreria caracteritzat per la seva escala reduïda, la sostenibilitat econòmica i l’arrelament territorial. La majoria funcionen amb equips petits i estableixen una relació estreta amb el seu entorn immediat. Aquesta capil·laritat territorial es combina amb una gran diversitat de projectes, on la singularitat de cada llibreria esdevé un element clau. Paral·lelament, conviuen amb iniciatives de dimensió mitjana amb més capacitat d’inversió, fet que dibuixa un ecosistema heterogeni i desigual.

Més enllà de la funció comercial, les llibreries emergeixen com a espais culturals actius. La programació d’activitats —presentacions, clubs de lectura, tallers— les situa com a nodes de dinamització cultural i de construcció de comunitat. Aquesta dimensió reforça el seu paper com a infraestructures de proximitat, on el vincle amb els lectors es construeix des de la presència, la relació i el reconeixement mutu.

El text apunta, finalment, a un repte de futur que no és menor: articular la convivència entre el món digital i el valor de la proximitat. La facilitat d’accés als llibres en línia obliga les llibreries a redefinir el seu paper, no només com a punts de venda, sinó com a espais de mediació cultural. La seva continuïtat depèn de la capacitat de mantenir aquesta singularitat i aquest vincle amb la comunitat, alhora que s’integren en un entorn cada vegada més digitalitzat.
  

Maite Cusó  | Anuari de biblioteques, llibres i lectura

La promoció de la lectura a les llibreries de Catalunya (2020-2023) [2]