Els serveis culturals municipals reprenen l'activitat, però la recuperació encara és incompleta

  
La pandèmia va posar a prova la capacitat de resposta dels serveis culturals locals. Aquest informe del Cercle de Comparació Intermunicipal ofereix una de les primeres radiografies sistemàtiques del seu estat després de la crisi sanitària i permet observar quins àmbits recuperen activitat més ràpidament i quins continuen mostrant signes de fragilitat.

L'Informe de conclusions del Cercle de Comparació Intermunicipal de Serveis Culturals analitza l'evolució dels serveis culturals de vint-i-quatre municipis de més de 30.000 habitants de la demarcació de Barcelona a partir de 133 indicadors distribuïts en cinc dimensions: encàrrec polític, usuaris, organització, economia i entorn. L'objectiu és disposar d'una base comuna per comparar resultats, detectar tendències i orientar la millora dels serveis municipals.

La principal conclusió és clara: el 2021 marca l'inici de la recuperació de l'activitat cultural, però aquesta encara és parcial. Les activitats culturals augmenten respecte de 2020, els recursos econòmics municipals comencen a recuperar-se i els equipaments tornen a rebre públic. Tanmateix, els nivells d'activitat i d'assistència continuen lluny dels registrats abans de la pandèmia. Les visites als equipaments passen de 163 a 243 per cada 100 habitants entre 2020 i 2021, una millora significativa que encara queda molt per sota de les 472 visites registrades el 2019.
  

▌La recuperació de l'activitat cultural després de la pandèmia va ser visible durant el 2021, però encara lluny dels nivells anteriors a la COVID-19.
  

L'informe també mostra que la crisi sanitària ha afectat de manera desigual els diferents àmbits culturals. Les arts escèniques i les activitats presencials continuen acusant les restriccions, mentre que disminueixen les activitats digitals que havien crescut durant la pandèmia. També s'observa una reducció dels projectes de residència als espais de creació, fet que indica que alguns sectors recuperen el ritme amb més dificultats que d'altres.

En canvi, els aspectes estructurals dels serveis culturals presenten una notable estabilitat. La dotació d'equipaments, les seves dimensions, els models de gestió i els recursos humans pràcticament no experimenten variacions durant els darrers anys. La pandèmia afecta sobretot l'activitat desenvolupada i l'ús ciutadà dels serveis, però no modifica l'arquitectura institucional dels equipaments culturals municipals.

El valor principal de l'informe rau en la solidesa del sistema d'indicadors i en la possibilitat de comparar municipis a partir d'una metodologia compartida. Aquesta informació resulta especialment útil per identificar tendències generals i orientar la presa de decisions.

Al mateix temps, el document reflecteix els límits propis d'aquest tipus d'exercicis. Els indicadors descriuen amb precisió el volum d'activitat, els recursos disponibles o la participació, però expliquen menys bé aspectes com la qualitat dels projectes, les formes de cooperació entre agents culturals, la capacitat d'innovació dels equips o els processos de transformació institucional que també condicionen l'evolució dels serveis culturals locals. És una limitació inherent als sistemes comparatius més que no pas una mancança específica del Cercle.
  

Referència 

Diputació de Barcelona. Àrea de Cultura. (2022). Cercles de Comparació Intermunicipal. Serveis culturals. Informe de conclusions. Resultats 2021. Diputació de Barcelona.

Text complet (pdf) [2]