La recuperació dels teatres municipals no depèn només del públic

L'any 2022 marca un punt d'inflexió per al Circuit de la Xarxa d'Espais Escènics Municipals. És el primer exercici complet sense restriccions derivades de la pandèmia i l'informe mostra fins a quin punt els municipis van apostar per reconstruir l'activitat escènica. Les dades són especialment rellevants perquè permeten observar què es recupera més ràpidament, l'oferta o la demanda, i posen de manifest algunes tensions que marquen la gestió dels equipaments municipals.

El document recull els resultats de 109 municipis de la demarcació de Barcelona, que representen el 78% de la població del territori sense comptar la ciutat de Barcelona.

El principal missatge és clar: la recuperació s'impulsa des de les administracions locals. El 2022 s'assoleix el màxim històric de funcions programades, amb 2.049 representacions, mentre la despesa en contractació augmenta prop d'un 10% respecte de l'any anterior. Els ajuntaments incrementen l'esforç pressupostari i tornen a situar els equipaments escènics al centre de les polítiques culturals locals.

Tanmateix, l'augment de l'oferta no es tradueix automàticament en una recuperació equivalent del públic. L'assistència creix gairebé un 25% i els ingressos de taquilla augmenten més d'un 30%, però l'ocupació mitjana de les sales baixa fins al 54,7%, el valor més reduït dels darrers anys. L'informe interpreta aquesta dada com el resultat d'una oferta que creix més de pressa que la demanda, fet que evidencia que la reconstrucció dels hàbits culturals requereix més temps que la reactivació de la programació.
  

La recuperació de les programacions és més ràpida que la reconstrucció dels públics.
  

L'informe també permet identificar algunes característiques estructurals del Circuit. El teatre continua sent el gènere dominant, amb més de la meitat de les funcions, seguit de la música. Les programacions s'adrecen majoritàriament al públic general, mentre que les funcions familiars continuen tenint un pes menor, en part perquè una part important d'aquesta oferta s'organitza mitjançant entitats com Rialles o la Fundació Xarxa i no queda recollida íntegrament en les dades del Circuit.

Des del punt de vista econòmic, la recuperació també és parcial. Els ingressos per taquilla augmenten i la cobertura del cost dels caixets torna a superar el 50%, però els principals indicadors continuen situant-se per sota dels valors de 2019. La Diputació de Barcelona reforça aquest procés amb una aportació d'1,59 milions d'euros, equivalent al 16,6% de la despesa en contractació, consolidant el seu paper com a mecanisme d'estabilització de les programacions municipals.

Després de llegir, el document té un valor que va més enllà de la fotografia estadística. Mostra que la recuperació d'un ecosistema cultural no depèn exclusivament de reobrir equipaments o incrementar pressupostos. Les institucions poden reconstruir relativament de pressa la seva capacitat de programar. Els públics, en canvi, recuperen els seus hàbits amb més lentitud. Aquesta diferència de ritmes constitueix probablement una de les principals lliçons que deixa el període posterior a la pandèmia i ajuda a entendre per què la sostenibilitat dels equipaments culturals exigeix pensar simultàniament en oferta, mediació i desenvolupament de públics.
  

Referència 

Diputació de Barcelona. Oficina de Difusió Artística. (2023). Informe de les programacions del Circuit de la Xarxa d'Espais Escènics Municipals. Resultats any 2022. Diputació de Barcelona.

Text complet (pdf) [2]