Quantificar l'impacte dels museus per entendre millor el seu valor

La pandèmia coronavirus ha tingut i tindrà un impacte sense precedents en museus de tot el món. Per entendre millor quin és l’estat actual i el que podria esdevenir, NEMO elabora una enquesta per assenyalar l’impacte de COVID-19 al sector dels museus.

L’informe ha analitzat prop de 1.000 respostes a les enquestes recollides a museus de 48 països, majoritariament d’Europa. Els resultats a més de ser analitzats es completen amb un informe amb tot un seguit de recomanacions per a la gestió de les institucions museístiques i les polítiques culturals que se n’ocupen.
 

Recomanacions:

Els debats actuals busquen detectar aquells elements de l’experiència actual que poden ser beneficiosos i ajudar a transformar els museus en institucions més àgils i sensibles de les seves comunitats. El context canviant però exigeix ​​inversions més fortes i mesures d’èxit revisades. 
 

Suport econòmic a les operacions museístiques 

En aquest apartat de l’informe, NEMO demana el suport incondicional dels organismes europeus, nacionals, regionals i locals per mitigar les pèrdues de museus de tota Europa, per garantir els sous dels membres del personal, per assegurar el manteniment de les activitats de qualitat mitjançant projectes i la inversió contínua en accions addicionals dels museus per connectar les persones a les seves col·leccions. Insta els governs de tots els nivells a donar suport als museus i a tancar la bretxa de pèrdues d’ingressos, permetent-los mantenir el seu personal i les seves estructures vives durant aquests moments difícils. 
 

Inversió en patrimoni cultural digital 

Demana també que es reconegui el patrimoni cultural digital i la participació digital han demostrat el seu valor en les darreres setmanes ajuntant persones, fomentant la creativitat, compartint experiències i oferint un espai virtual per construir idees col·lectivament. Per això reclam més inversions en serveis i infraestructures digitals en el futur.

Es proposa que els investigadors i analistes dels visitants en exposicions i programes educatius, se'ls ha de proporcionar habilitats i recursos per poder fer-ho en l'entorn digital. Les ofertes digitals divertides, atractives i creatives formaran part del futur digital dels museus. Això requereix recursos adequats per permetre als museus competir amb altres serveis digitals i proporcionar experiències culturals d’última generació en línia.

Fer que els museus s’adaptin a les crisis

Es reclama el suport immediatament als museus per preparar la seva reobertura al públic, dotant els museus de mesures i infraestructures de seguretat sanitària adequades. També en aquesta línia reclama futurs nous mètodes de treball i responsabilitats laborals més flexibles als museus, inclosos mètodes de treball i estructures més flexibles. L’èxit dels museus es produeix en un context global i en temps de crisi, és més important donar suport a la col·laboració transnacional, aprendre els uns dels altres, ser referència i crear una veu més forta per a les preocupacions comunes. 

Pel que fa a l’enquesta destaquem algunes dades que se n’extreuen:
 

Els museus treballen a casa

Un total de 930 museus van informar del percentatge de personal que treballa des de casa. Gairebé la meitat dels enquestats responen que més del 80% del seu personal ha estat treballant des de casa seva. 155 anuncien que més del 50% del seu personal treballava des de casa, 130 declaren menys del 50% i 224 professionals del museu que responen l'enquesta informen que menys del 20% del seu personal ha estat treballant des de casa.
 

Pèrdua d’ingressos

La pèrdua d’ingressos resulta de pèrdues d’ingressos per entrades, botigues, cafeteries i altres serveis. Dels museus que ofereixen dades, un 44% perd fins a 1.000 euros a la setmana. El 31% dels museus perd fins a 5.000 euros a la setmana, el 18% perd fins a 30.000 euros a la setmana i el 8% en perden més de 50.000 per setmana.

Els museus urbans més grans són els més greument afectats per la pèrdua d’ingressos, cosa que segons apunta l'informa, és comprensible, ja que són els que més es beneficien dels turistes i d’una major densitat de població en general.

La bona notícia és que la majoria dels museus europeus no han hagut d’acomiadar personal. Al voltant del 70% dels museus informen que han canviat les tasques de personal per satisfer les necessitats actuals. Tot i així, una majoria (el 73%) dels museus van declarar haver de reduir les seves despeses reduint els costos relacionats amb el personal i els programes de voluntariat.

Activitat digital

Sens dubte, un dels grans temes des del confinament ha sigut la digitalització i la difusió de continguts digitals. 

Almenys el 70% dels museus van augmentar la presència en línia fins que van ser tancats a causa de mesures de distanciament social. Després de tres setmanes de tancament al públic, el 80% dels museus ja havien augmentat la seva activitat en línia, reaccionant a la visibilitat general del patrimoni cultural digital a Internet. 

Molt més del 80% dels museus han canviat les tasques de personal per satisfer les necessitats actuals, mentre que més del 30% dels museus han canviat tasques de personal dedicades a afegir a l'equip digital. El 16% dels museus que responen han augmentat el seu pressupost per a activitats en línia.

A la vista de les activitats digitals augmentades i les iniciades, els museus són mitjans de comunicació més que abans. A més, han augmentat les visites virtuals i les exposicions en línia.

Els museus van informar que, al costat de les xarxes socials, els serveis en línia, com ara els materials educatius, són els més populars entre els visitants en línia, seguits de vídeos i pel·lícules, la visualització de la col·lecció i dels materials entre bastidors.
 

Exemples de bones pràctiques

El document també ens proposa diversos exemples de bones pràctiques, com per exemple, les respostes immediates com la del Stiftung Preußischer Kulturbesitz a Berlín o la del Museu Nacional Thyssen-Bornemisza a Madrid.

A mesura que els casos van anar augmentant i la disponibilitat d’equips de protecció personal es va convertir en una preocupació, la Fundació Prussiana Patrimoni Cultural va donar roba i desinfectants de protecció, materials que no s’utilitzessin per protegir els restauradors. L'equip va procedir dels museus nacionals i de la Biblioteca de l'Estat de Berlín i va ser donat a l'Associació Nacional de Metges d'Assegurances de Salut. 
 

Iniciatives digitals 

El MuDA-Museu d'Art Digital [2] a Zuric, juntament amb els seus socis, es va oferir ràpidament a oferir classes de Corona Creativa en directe. Les classes es van agrupar segons el grup objectiu (edat, idioma, paraules clau) i la gent es podia unir fàcilment fent clic a la classe.

El Thyssen-Bornemisza, per exemple, va adaptar ràpidament la nova exposició Rembrandt i Amsterdam retrat, 1590-1670 a un format digital. Una audioguia dirigida per un comissari ens acompanya pel museu en una visita virtual per crear una experiència immersiva que conté un valor afegit. Com a exemple del seu impacte, el museu ha notat un augment del 56% de les visites en línia entre el 13 de març i el 13 d'abril de 2020 respecte al mateix període del 2019.

Els museus que reobren al públic ho fan amb nous cartells sobre higiene, directius i protocols establerts sobre procediments de desinfecció, distanciament i ticketing. Algunes idees innovadores inclouen proporcionar màscares inspirades en l'art que exposa el museu o redissenyar una versió "distanciada socialment" del logotip del museu.
  

Referència

Network of European Museum Organisations i Navarrete, T. (2020). Survey on the impact of the COVID-19 situation on museums in Europe. Final Report [3]. Network of European Museum Organisations, 

Text complet (pdf) [3]