Educar per a un futur compartit

  
Humanistic Futures of Learning parteix d’una idea especialment rellevant: pensar el futur de l’educació exigeix preguntar-se primer quin futur col·lectiu volem fer possible. Publicat per la Unesco, el volum reuneix 48 contribucions seleccionades entre 178 propostes de més de 400 autors vinculats a les Càtedres Unesco i les xarxes UNITWIN. El conjunt alimentava la iniciativa Futures of Education, que volia repensar l’educació davant un món marcat per una complexitat, una incertesa i una precarietat creixents.

El fil que articula aportacions molt diverses és una concepció humanista de l’aprenentatge. L’educació no hauria de limitar-se a proporcionar coneixements o competències per incorporar-se al mercat laboral. Hauria de contribuir a construir societats econòmicament inclusives, socialment justes i ambientalment sostenibles, reconeixent alhora la diversitat dels sistemes de coneixement, les visions del món i les concepcions del benestar.

Aquesta perspectiva obliga a ampliar què entenem per aprendre. Les aportacions reclamen integrar les dimensions cognitives amb les socials, emocionals, ètiques i relacionals, desenvolupar el pensament crític davant la sobreabundància informativa i reforçar la capacitat de conviure amb la incertesa. També proposen superar una educació basada principalment en la transmissió i avançar cap a processos participatius i transformadors, connectats amb situacions reals i amb espais d’aprenentatge que desborden les institucions educatives formals.

La sostenibilitat ocupa una posició central. No apareix simplement com un contingut que cal incorporar al currículum, sinó com una possible finalitat de l’educació mateixa. Aprendre a viure junts significa també aprendre a coexistir amb les altres formes de vida i comprendre la dependència humana respecte del planeta. D’aquí l’atenció concedida a la biodiversitat, als coneixements indígenes, als aprenentatges intergeneracionals i a models educatius vinculats als contextos locals.

La cultura té un paper significatiu dins d’aquest plantejament. La diversitat cultural, la creativitat, les arts i les diferents formes de producció de coneixement contribueixen a ampliar les capacitats per imaginar futurs diferents. En paral·lel, la transformació digital planteja una qüestió educativa que va més enllà de dominar tecnologies: davant els algoritmes, la intel·ligència artificial, la desinformació i l’explosió de dades, cal reforçar les capacitats humanes d’interpretació, contextualització i judici crític.
  

L’educació del futur no consisteix només a preparar les persones per adaptar-se al món que vindrà, sinó a ampliar les seves capacitats per participar en la construcció d’aquest món.
  

Llegit avui, el volum conserva força perquè anticipa debats que després han adquirit encara més centralitat, especialment els relacionats amb la crisi ecològica, la intel·ligència artificial i la necessitat d’articular educació, cultura i ciutadania. El seu límit deriva en part de la mateixa naturalesa de la publicació: la reunió de moltes veus ofereix una cartografia extraordinàriament àmplia, al preu d’una certa dispersió i d’un nivell desigual de concreció. El consens humanista sobre els objectius és considerable. Queda menys desenvolupada la qüestió política decisiva de quines transformacions institucionals, recursos i redistribucions de poder permetrien convertir aquests principis en sistemes educatius efectivament més justos.(n. de l'e., 2026)
  

Referència

Unesco. (2020). Humanistic futures of learning: Perspectives from Unesco Chairs and UNITWIN Networks. Unesco

Consultar el document complet [2]