Cultura i món rural: participació cultural i desenvolupament local

  
Els territoris rurals europeus busquen noves formes de sostenir comunitats, activitat econòmica i vida cultural. Diverses experiències recollides al llibre Vital Village mostren com projectes culturals participatius poden reforçar l’arrelament, activar xarxes locals i construir noves narratives de futur per als petits municipis.
  

És indiscutible el fet que la cultura no tan sols es troba a les grans ciutats. Quan pensem en el que ens suggereix la paraula “rural” a molts de nosaltres ens venen al cap imatges de ramats, camps i pobles petits. Així ens aproxima al context de les àrees rurals Markus Moor, un dels coautors del llibre que presentem aquí. Tanmateix, si seguim llegint veurem com afegeix altres connotacions al concepte, com ara “estils de vida agradables”, “empreses innovadores” i “activitats culturals interessants”

“Vital Village. Development of Rural Areas as a Challenge for Cultural Policy” s’adreça a creadors de polítiques culturals, a investigadors i a les parts interessades dels projectes culturals (stakeholders), i pretén ser un compendi de teoria i pràctica que estudia el resultat d’estudis de polítiques culturals i presenta casos de treball d’innovació cultural a les àrees rurals. El llibre, editat per l’editorial Alemanya Transcript, centra la mirada en els entorns rurals de tot Europa, comprenent la seva diversitat i particularitats, i seguidament exposa alguns casos concrets, localitzats tant en territori alemany com en altres països europeus.

Sobre aquesta necessitat de desenvolupament rural s’ha escrit i reflexionat força durant les últimes dècades i en diferents parts del continent europeu [2] i també del context anglosaxó (Estats Units, Canadà i Australia); de fet, prova d’això és el debat d’Interacció (2016), dedicat als agents culturals dels petits municipis catalans.

Redactat per experts provinents d’una diversitat de sectors (gestió cultural, relacions internacionals, ciències de la comunicació, dret, sociologia i història entre d’altres) en aquest llibre s’hi poden trobar plantejaments generals com, per exemple, com haurien de ser les zones rurals del futur i com poden aconseguir atraure el major número de persones possible, i d’altres estretament vinculats amb la cultura, així com si és realment factible promoure el desenvolupament local mitjançant estratègies culturals i, en cas que així sigui, com es pot despertar l’interès per l’art i la cultura en aquests indrets.

Tot i la complicitat de respondre a aquestes preguntes, atès que els entorns rurals consten d’una gran diversitat i de diferents trets característics arreu del continent europeu, les experiències recollides apunten cap a l’esperança que els agents culturals poden realitzar contribucions significatives en relació amb la inclusió de les zones rurals i en l’impuls i foment del treball en xarxa.

Precisament, moltes de les experiències recollides presenten un denominador comú: el treball cultural participatiu. Malgrat que la participació pot ser mesurable en diferents nivells, molts dels casos exposats entenen la participació local com a concepte clau i han estat possibles gràcies al compromís dels habitants i a l’ajuda altruista de voluntaris.

A continuació seleccionem i descrivim breument 2 casos pràctics en què la participació cultural hi ha estat present:

A Hesse (Alemanya), l’any 2016 va néixer el projecte musical Winds, Strings & Voices [3], que a banda contemplar el component participatiu també pretén fer retornar als joves músics que, a causa dels estudis o de les minvants oportunitats laborals, han hagut de marxar de la població, així com fer brotar en ells un sentiment identitari i d’arrelament. Tanmateix, un cop l’any es reuneixen de nou en aquest municipi alemany i treballen conjuntament per organitzar un concert.
  

Cultura i món rural: participació cultural i desenvolupament local
  

Aarhus (Dinamarca), va ser la Capital Europea de la Cultura l’any 2017. Per a l’organització d’aquest gran esdeveniment a nivell internacional es va aconseguir la cooperació entre 19 municipis. Una de les col·laboracions a destacar és es va dur a terme en 7 museus de 7 municipis (alguns d’ells rurals), que van dissenyar conjuntament 7 exposicions diferents i, a la vegada, complementàries al voltant de la temàtica dels 7 pecats capitals, de manera que s’incitava al públic a visitar totes les exposicions (i, conseqüentment, a recórrer totes les poblacions) per evitar quedar-se amb una visió parcial.

Després de la lectura d’aquests i de la resta de casos presentats a “Vital Village” se’ns acut l’exercici de centrar la mirada en la nostra realitat més propera, i preguntar-nos per quines propostes culturals s’està apostant en l’àmbit rural català. En aquesta línia, una de les conclusions, entre d’altres, a les que arribava el debat d’Interacció (2016) apunta en la mateixa direcció: el futur de la cultura als petits municipis catalans depèn, en gran mesura, del treball en xarxa i de la mancomunitat de serveis.
  
  

Idea central 

Les iniciatives culturals participatives poden contribuir al desenvolupament rural quan connecten creativitat, comunitat i cooperació territorial. 

Accés

Llibre registrat i disponible al catàleg bibliogràfic C [4]ERCles [4]  especialitzat en polítiques culturals i pensament contemporani.