Un espot promocional pot fer alguna cosa més que anunciar uns premis: també pot mostrar com canvien els codis culturals amb què diferents generacions es reconeixen, es distancien i es miren mútuament.
L’espot dels Premis Gaudí 2020, produït per Canada, trenca amb l’estètica més onírica de campanyes anteriors i reuneix referents aparentment allunyats: Les Teresines, Joc de Trons, el sexting, Bad Gyal o Eduard Farelo. La barreja ha generat sorpresa, complicitats i crítiques a les xarxes socials, precisament perquè converteix el xoc generacional en el centre de la proposta.
La peça juga amb l’expressió «ok boomer», popularitzada com a resposta de les generacions més joves davant determinades actituds de les generacions precedents. Més que decidir qui entén millor el present, l’espot permet observar com la cultura popular construeix llenguatges compartits i, alhora, fronteres generacionals. Reconèixer una sèrie, una cantant, una expressió digital o un personatge televisiu també és una manera de situar-se culturalment.
La campanya ens recorda que els públics no es diferencien només per edat o hàbits de consum. També habiten universos de referències diferents, que les institucions culturals poden ignorar, reproduir o posar en relació. Com poden les polítiques i les institucions culturals crear espais de trobada entre generacions sense reduir-ne les diferències a una simple qüestió d’edat?
Links:
[1] https://interaccio.diba.cat/en/members/interaccio
[2] https://interaccio.diba.cat/node/8227