El rigor també és una qüestió cultural

  
La multiplicació de continguts digitals ha ampliat enormement l’accés a la cultura i al coneixement, alhora que ha fet més difícil determinar quines informacions són fiables, rellevants i rigoroses. El projecte ComRigor, impulsat per la Fundación General CSIC, aborda aquest problema des d’una perspectiva especialment útil: la qualitat digital no pot reduir-se a verificar si una informació és certa, perquè depèn també de com ha estat produïda, presentada i rebuda.
  

L’informe La calidad y el rigor en los contenidos culturales digitales parteix de la sobreabundància informativa generada per internet i els mitjans socials. En un entorn en què creadors i usuaris poden produir, compartir i transformar continguts, els mecanismes tradicionals que permetien identificar l’autoritat o la fiabilitat de les fonts perden part de la seva eficàcia. El problema deixa de ser només disposar d’informació i passa a ser disposar de criteris per valorar-la.

Una de les aportacions més interessants de l’estudi és distingir entre continguts orientats a l’entreteniment i continguts orientats al coneixement. Aquesta separació evita aplicar els mateixos criteris a qualsevol producció cultural. En una creació artística poden resultar determinants l’originalitat, la capacitat expressiva o l’impacte sobre el receptor. En els continguts que transmeten coneixement adquireixen un pes central la veracitat, les fonts, l’actualització de la informació i el rigor metodològic.

A partir d’aquesta distinció, ComRigor proposa entendre la qualitat mitjançant tres dimensions complementàries. La dimensió formal considera aspectes com la llegibilitat, la usabilitat, l’accessibilitat, el llenguatge o la qualitat tècnica. La dimensió metodològica observa els processos de producció i incorpora criteris d’ètica, originalitat i innovació i, en els continguts de coneixement, de veracitat i rigor. Finalment, la dimensió perceptiva situa l’atenció en la recepció: rellevància, pertinència, impacte i satisfacció de les necessitats i expectatives dels usuaris.
  

La qualitat d’un contingut digital resideix tant en allò que diu com en la manera com es produeix, es presenta i es valora.
  

L’informe explora així mateix què poden aportar àmbits que ja disposen de tradicions consolidades de control del coneixement, especialment la divulgació científica i el periodisme. L’objectiu no és traslladar mecànicament els seus sistemes de validació al conjunt de la cultura, sinó estudiar quins procediments, indicis de qualitat i mecanismes de verificació poden servir de referència davant la pèrdua de filtres que acompanya la comunicació digital.

ComRigor té, finalment, una clara vocació aplicada. El projecte vol establir les bases d’un observatori sobre qualitat i rigor dels continguts culturals digitals, amb participació de la ciència, l’acadèmia, les administracions i el sector empresarial. L’informe funciona així més com una exploració i una proposta de treball que com un sistema tancat d’avaluació: delimita el problema, ordena criteris i obre una possible agenda d’actuació.
  

Nota de l’editor (2026). Llegit avui, l’interès del document rau sobretot en haver identificat una qüestió que després s’ha fet molt més complexa. L’informe és anterior a l’expansió de la intel·ligència artificial generativa i, per tant, no podia incorporar problemes actuals com la producció automatitzada massiva, la traçabilitat dels continguts sintètics o la dificultat creixent d’identificar-ne l’autoria. Alhora, el seu marc conserva utilitat: davant l’augment exponencial de continguts, la qüestió decisiva continua sent quins dispositius socials i institucionals permeten construir confiança sense convertir la qualitat cultural en una certificació rígida.
    

Referència 

Fundación General CSIC. (2019). La calidad y el rigor en los contenidos culturales digitales. Informe ComRigor. Fundación General CSIC.

Consultar l’informe ComRigor [2]