La cultura, encara als marges de l’Agenda 2030

  
El principal interès de Culture in the Implementation of the 2030 Agenda és que posa a prova una afirmació molt repetida en el discurs internacional: que la cultura és una dimensió essencial del desenvolupament sostenible. Publicat aquest 2019 per la Culture 2030 Goal Campaign, l’informe examina els primers quatre anys d’aplicació dels Objectius de Desenvolupament Sostenible i arriba a una conclusió clara: hi ha una distància considerable entre el reconeixement discursiu de la cultura, les pràctiques que ja existeixen sobre el terreny i la seva incorporació efectiva als mecanismes de l’Agenda 2030.

L’estudi analitza sobretot els Informes Nacionals Voluntaris (VNR) presentats pels estats davant del Fòrum Polític d’Alt Nivell de les Nacions Unides entre 2016 i 2019, i incorpora també els primers Informes Locals Voluntaris (VLR) elaborats per ciutats i governs locals. La recerca identifica referències culturals relacionades especialment amb l’ODS 11, sobre ciutats i comunitats sostenibles, a través del patrimoni cultural i l’espai públic. També detecta aportacions en educació, igualtat de gènere, treball, infraestructures, reducció de les desigualtats, consum sostenible, medi ambient i institucions.

Aquesta presència, però, continua sent fragmentària. L’anàlisi quantitativa mostra que la dimensió cultural apareix molt menys que les dimensions social, econòmica i ambiental. L’informe assenyala especialment les oportunitats desaprofitades en els ODS 16 i 17, vinculats a les institucions, la participació i les aliances, àmbits en què la vida cultural i la cooperació entre actors podrien tenir un paper considerable. La feblesa no prové només de l’escassa explicitació de la cultura en el text original dels ODS. També respon a uns processos de planificació, seguiment i avaluació que sovint no incorporen els agents, institucions i comunitats culturals.
  

La qüestió no és afegir cultura als ODS, sinó reconèixer que molts dels processos necessaris per assolir-los ja tenen una dimensió cultural.
  

Des d’aquesta perspectiva, l’informe defensa tres funcions complementàries de la cultura. En primer lloc, permet localitzar els ODS, és a dir, traduir uns objectius universals als contextos, valors i formes de vida de comunitats concretes. En segon lloc, els coneixements, el patrimoni i les pràctiques culturals poden actuar com a facilitadors del desenvolupament sostenible, des de l’adaptació climàtica fins al turisme o les formes de producció i consum. Finalment, la cultura forma part del desenvolupament mateix perquè les expressions, identitats, creativitats i drets culturals estan vinculats a la dignitat i a la capacitat de les persones per participar en la societat.  

D’aquí deriva una agenda d’acció força concreta: incorporar la cultura des de l’inici en les estratègies de desenvolupament; reforçar-ne la presència en els VNR; implicar els actors culturals en els processos de planificació i avaluació; millorar les dades i els indicadors; donar més protagonisme a ciutats, governs locals i comunitats; i exigir també al mateix sector cultural compromisos més explícits amb els drets humans, la igualtat, la reducció de les desigualtats i el canvi climàtic.
  

Nota de l’editor (2026). Llegit avui, l’informe és especialment útil com a diagnòstic d’un problema que va més enllà de la visibilitat institucional de la cultura. La seva aposta continua situada en bona part en la necessitat de demostrar que la cultura contribueix als diferents ODS. Això deixa oberta una qüestió clau: fins a quin punt la cultura ha de ser legitimada pels seus efectes sobre altres polítiques i fins a quin punt el desenvolupament sostenible necessita incorporar els drets, les pràctiques i les capacitats culturals com una dimensió constitutiva. En aquest sentit, l’informe documenta molt bé el dèficit de reconeixement que existia el 2019 i, alhora, permet veure els límits d'una concepció predominantment instrumental de la relació entre cultura i sostenibilitat.
  

Referència 

Culture 2030 Goal Campaign. (2019). Culture in the implementation of the 2030 Agenda: A report by the Culture 2030 Goal Campaign

Consultar el document complet [2]