Una ciutat es converteix en instrument

Fer música no és només una qüestió de músics. També pot consistir a escoltar una ciutat, reconèixer els sons que produeixen les persones que l’habiten i convertir-los en una creació compartida. Aquesta és la idea que sosté Al meu ritme, un projecte de La Capsa i l’Escola d’Arts en Viu del Prat de Llobregat que posa la participació al centre de l’experiència musical.

Des del 2011, el projecte celebra el Dia de la Música implicant ciutadans que no necessàriament es consideren músics en la construcció d’una peça audiovisual col·lectiva. L’edició de 2019, coordinada i produïda per Los Ganglios, converteix l’aeroport i l’imaginari del Prat en matèria sonora i creativa. El resultat importa tant per la peça final com pel desplaçament que proposa: la música deixa de ser únicament allò que es programa o s’interpreta per professionals i passa a ser una pràctica que es pot construir amb les aportacions de persones diverses.

Al meu ritme mostra una manera concreta d’entendre la participació cultural. No es tracta exclusivament d’incorporar públics a una activitat ja definida, més aviat de reconèixer-los la capacitat d’intervenir en la creació. El territori tampoc funciona simplement com a escenari: els seus sons, llocs i habitants es converteixen en materials de la mateixa pràctica artística.

La proposta deixa així una pregunta pertinent per a les polítiques culturals locals: què canvia quan deixem de preguntar com acostar la música a la ciutadania i comencem a preguntar quina música pot produir la ciutadania?