L’art com a laboratori de sostenibilitat

  
Publicada per l’Asia-Europe Foundation (ASEF), Creative Responses to Sustainability. Spain Guide ofereix una cartografia d’iniciatives que situen la relació entre pràctica artística i sostenibilitat ambiental al centre de la seva activitat. La guia forma part d’una sèrie internacional iniciada el 2015 i recull 25 organitzacions i projectes distribuïts per diferents territoris de l’Estat espanyol.

El document parteix d’una idea clara: afrontar la crisi ambiental exigeix alguna cosa més que solucions tècniques. Requereix també un canvi cultural, i les arts poden intervenir-hi perquè permeten convertir problemes abstractes en experiències perceptibles, generar implicació emocional i qüestionar formes habituals de relacionar-nos amb l’entorn. Alhora, la mateixa guia adverteix del risc que la sostenibilitat es converteixi en un concepte buit o en una retòrica que no qüestioni els models de producció i consum.
  

La sostenibilitat entra en la cultura no només com un tema sobre el qual crear, sinó com una pregunta sobre les mateixes formes de produir, relacionar-se i habitar el territori.
  

A partir d’entrevistes, qüestionaris i recerca documental, Claire Wilson identifica diverses línies de treball. Hi apareixen projectes relacionats amb la biodiversitat i l’agricultura, la recuperació de pràctiques rurals, la despoblació, els residus i especialment els plàstics, la recerca interdisciplinària i el turisme sostenible. La mirada territorial resulta significativa: les iniciatives no es concentren exclusivament en les grans ciutats i la guia presta una atenció particular als espais rurals i a les relacions entre pràctica artística, comunitat i paisatge.

La publicació també assenyala les febleses d’aquest ecosistema emergent. Detecta poca connexió entre iniciatives urbanes i rurals, manca de formació específica, necessitat de més col·laboració entre disciplines i sectors, precarietat del suport institucional i dificultats per consolidar professionals capaços de connectar art i sostenibilitat. També alerta del greenwashing: situar una obra en un entorn natural o incorporar un discurs ambiental no implica necessàriament desenvolupar una pràctica sostenible.
  

 Art in situ de Sharon Kallis al CACiS. Imatge reproduïda a Creative Responses to Sustainability: Spain Guide, cortesia de CACiS.
  
  

Llegit avui, l’interès de la guia resideix sobretot en aquest desplaçament de la sostenibilitat des del contingut cap a les pràctiques. El document és una cartografia exploratòria i reconeix que no constitueix una investigació exhaustiva del sector. La selecció de 25 casos permet identificar un camp que el 2019 apareixia en expansió, sense permetre determinar-ne la representativitat ni l’abast. Vista des del 2026, aquesta limitació també n’explica el valor documental: mostra un moment en què la relació entre cultura i crisi ecològica començava a deixar de ser una suma d’experiències disperses per plantejar qüestions sobre producció cultural, institucions, territori i responsabilitat ambiental.(n. de l'e., 2026)
    

Referència 

Wilson, C. (2019). Creative responses to sustainability: Cultural initiatives engaging with social and environmental issues. Spain guide. Asia-Europe Foundation (ASEF).Text complet (pdf) [2]