Llegir ja no és només llegir

  
¿Cómo leemos en la sociedad digital? Lectores, booktubers y prosumidores, dirigit per Francisco Cruces i coordinat amb Gemma Lluch, parteix d’una pregunta que travessa bona part dels debats sobre cultura digital: què està fent Internet amb la lectura? El llibre desplaça la resposta més immediata. No descriu simplement el pas del paper a la pantalla, sinó una transformació més profunda de les pràctiques, els espais i les identitats lectores.

La recerca, desenvolupada des d’una perspectiva principalment etnogràfica, observa lectors concrets i les situacions en què llegeixen. El resultat qüestiona la imatge clàssica de la lectura com una activitat individual, silenciosa i concentrada. En la societat digital, llegir apareix barrejat amb escriure, comentar, recomanar, compartir, mirar vídeos, construir una identitat pública o relacionar-se amb altres lectors. La lectura esdevé més social, afectiva, interactiva i vinculada a una pluralitat de dispositius, espais i moments quotidians.
  

La digitalització no substitueix la lectura: multiplica les maneres de llegir i les relacions que es construeixen al seu voltant.
  

Aquesta idea permet entendre una de les aportacions més interessants del volum. La frontera entre lector i productor cultural es torna menys clara. Blogs, xarxes socials i canals de YouTube converteixen alguns lectors en prescriptors i creadors de continguts. Els booktubers en són l’exemple més visible: expliquen què llegeixen, recomanen llibres i construeixen comunitats al voltant de gustos compartits. L’estudi de Gemma Lluch sobre joves i adolescents mostra, a més, una aparent paradoxa significativa: una intensa sociabilitat digital al voltant dels llibres pot coexistir amb una preferència per llegir-los en paper. Digitalització de les pràctiques lectores i substitució del suport imprès, per tant, no són processos equivalents.

El llibre amplia encara més el focus amb aproximacions a les formes d’autorepresentació del lector, els espais domèstics, les trajectòries biogràfiques, les polítiques de lectura i la convivència entre allò analògic i allò digital. La seva estructura mateixa reflecteix aquesta voluntat: els capítols passen dels joves i els booktubers als itineraris personals de lectura, les representacions dels lectors i les polítiques públiques.

Aquesta mirada té conseqüències per a les polítiques de foment de la lectura. Si llegir ja no pot reduir-se al consum individual de llibres, tampoc n’hi ha prou amb comptabilitzar exemplars, préstecs o freqüències lectores. Cal observar les comunitats, les pràctiques de recomanació, les formes de participació i els nous mediadors que intervenen en la circulació dels textos.
  

Llegit avui, el volum conserva sobretot el valor d’haver detectat aviat aquest desplaçament de la lectura cap a un ecosistema híbrid i participatiu. El paisatge digital de 2017, centrat en blogs, YouTube i unes xarxes socials encara diferents de les actuals, ha envellit amb rapidesa. Plataformes, algoritmes i formats audiovisuals curts han adquirit després un pes que el llibre difícilment podia anticipar. Aquesta distància temporal reforça una de les seves intuïcions: per comprendre la lectura digital convé mirar menys els dispositius concrets i més les transformacions en les relacions entre lectors, textos, mediadors i comunitats. (n. de l'e., 2026)
  

Referència

Cruces, F., i Lluch, G. (Coords.). (2017). ¿Cómo leemos en la sociedad digital? Lectores, booktubers y prosumidores. Ariel; Fundación Telefónica. 

Consultar el document complet [2]