La tàctica de fer-se el verd per vendre més: quan la sostenibilitat es converteix en estratègia comercial

  
Una reflexió crítica sobre com algunes pràctiques de comunicació corporativa adopten estètica i llenguatge “verds” sense transformar estructuralment els seus models, i per què això importa en l’àmbit cultural i social.
  

El ‘rentat verd d’imatge’ és una estratègia d’abús del moviment “verd” per a preservar  i ampliar el mercat, finalment doncs per a vendre més. L’eina bàsica emprada pel seu desenvolupament és el màrqueting, constitueixen costoses i complexes campanyes de publicitat per a fer propaganda enganyosa sobre la percepció de certs productes i serveis, però també de persones.

Algunes d’aquestes campanyes són força conegudes. Com l’ús per part de Gas Natural d’un logo amb una papallona, connectant-se així amb la natura. O el patrocini del temps [2] a les notícies fet per Repsol. Les vinculacions, però, van mes enllà. Trobem al llibre alguns exemples de col·laboracions d’empreses petroleres [3], com BP i Shell, amb museus. I no serà estrany veure aquesta vinculació, de patrocinis financers, en projectes culturals. La polèmica de la guia sobre hàbits saludables “Un infant que creix [4]” editada per la Generalitat i publicada aquest 2017 és un clar exemple d’això. Tot i que ja ha estat eliminada la publicació original i renovada la versió després de les crítiques rebudes, era una forma perfecte de greenwashing de marques comercials. Un altre tipus d’exemple és el relacionat amb les celebritats. Leonardo DiCaprio [5], per exemple, es va prendre un any sabàtic per a dedicar-lo a “volar per el món fent el bé al medi ambient”. Però volar no fa més que generar una gran petjada de carboni; a més, va rodar a Titànic a Popotla (Baja California, Mèxic) gràcies a l’expulsió de les pesqueres locals i a la construcció d’un mur per evitar la intrusió de la població de la zona.

Aquest procediment no és només emprat per grans empreses i famosos, sinó que també s’utilitza amb la connivència i participació de tots nosaltres. «Greenwashing culture» de Toby Miller examina la complicitat del món de la cultura en relació amb la crisi del medi ambient. A les conclusions s’encoratja als responsables polítics de tots els nivells territorials a seguir treballant en el foment de les practiques culturals verdes per a que aquestes prosperin en organitzacions culturals i artístiques. Com és el cas de la xarxa IMAGINE 2020 [6] fundada per Europa Creativa i formada per 10 organitzacions culturals que treballa en el binomi art-ecologia.

Aquest llibre està registrat i disponible al catàleg bibliogràfic C [7]ERCles [7].