Velázquez entra al trap: quan la cultura popular reescriu els clàssics

  
Què passa quan una de les obres més estudiades de la història de l'art es converteix en una cançó trap viral? Aquesta és la pregunta que planteja Las Meninas: Trap Remix, el vídeo creat per Christian Flores per a PlayGround que, a finals d'aquest any, ha acumular milions de visualitzacions i ha omplert les xarxes de memes, cites i paròdies.

La seva força no resideix només en l'humor o en la capacitat de viralització. El vídeo aconsegueix una operació cultural més interessant: trasllada Las Meninas al llenguatge de la cultura digital sense buidar-ne el contingut. Sota l'aparença d'una peça desenfadada, la història de la infanta Margarida es presenta amb un notable rigor històric. El relat recorda que la protagonista del quadre va ser promesa al seu oncle per raons dinàstiques i que va morir molt jove després de diversos embarassos.

Aquesta lectura introdueix, a més, una perspectiva contemporània sobre el control dels cossos femenins i els mandats de bellesa. El mateix Flores explicava que la idea va néixer en establir un paral·lelisme entre les pressions que encara avui reben moltes nenes per ser "guapes" i la vida de la infanta retratada per Velázquez. El vídeo converteix així un quadre del segle XVII en una reflexió sobre qüestions que continuen presents al segle XXI.

L'èxit de la peça també qüestiona una frontera que sovint es dona per descomptada: la separació entre alta cultura i cultura popular. La viralitat no apareix aquí com una amenaça per al patrimoni, sinó com una forma de relectura. El trap, els memes i els codis d'internet esdevenen eines de mediació cultural capaces d'apropar una obra canònica a públics que probablement mai no s'haurien interessat per les interpretacions de Michel Foucault o per la història de la cort dels Àustries.

Potser la pregunta més rellevant no és si aquesta reinterpretació simplifica l'obra original, sinó què revela sobre les formes contemporànies de circulació cultural. La popularitat de Las Meninas: Trap Remix suggereix que les noves generacions no rebutgen necessàriament els clàssics. El que sovint rebutgen són els llenguatges amb què els continuem explicant. 
  

Els clàssics no només sobreviuen als segles. També sobreviuen als canvis de llenguatge que cada generació utilitza per tornar-los a explicar.
  

Referència

Gil, F. G. (2017, 2 de desembre). Las Meninas: Trap Remix: lo que hay detrás del vídeo del momento. elDiario.es https://www.eldiario.es/rastreador/meninas-trap-remix-critica-velazquez_132_3026814.html [2]