Makers, laboratoris i cultura compartida

  
L’interès creixent pels espais maker aquests anys no respon només a l’aparició de noves eines de fabricació digital. El que està en joc és una pregunta més profunda: què passa quan la producció de coneixement científic i tecnològic surt dels laboratoris especialitzats i esdevé una pràctica oberta, col·laborativa i cultural?

Aquesta és una de les qüestions que travessa Deconstruyendo el Manifiesto Maker, una obra col·lectiva coordinada per Jordi Fàbregas que revisa críticament alguns dels principis fundacionals del moviment maker. El llibre parteix del conegut Maker Movement Manifesto de Mark Hatch i sotmet a debat conceptes com fer, compartir, aprendre, participar o transformar, incorporant mirades procedents de la gestió cultural, l’activisme social, l’educació i la cultura digital.

El seu interès va més enllà del fenomen maker. El llibre documenta un moment en què molts centres culturals comencen a explorar noves formes de relació entre ciència, tecnologia i cultura. Els makerspaces, els fablabs i els laboratoris ciutadans apareixien com a espais on experimentar amb coneixement compartit, aprenentatge entre iguals i producció col·laborativa.

L’experiència de MakerConvent, impulsada al Convent de Sant Agustí de Barcelona, resulta especialment significativa. El projecte es definia com un espai intergeneracional de fabricació digital de proximitat basat en disciplines STEAM i en una filosofia DIT (Do It Together), que situava la cooperació per damunt de l’aprenentatge individual. Aquest desplaçament és rellevant perquè planteja una visió de la tecnologia no com a conjunt d’eines, sinó com a infraestructura social per generar aprenentatge, creativitat i comunitat.

La connexió amb Interacció 2017 [2] és directa. Les jornades plantegen la necessitat de reconstruir els vincles entre ciència i cultura després d’anys de separació institucional i disciplinària. Els espais maker apareixien avui com un dels laboratoris més actius d’aquesta aproximació: llocs on l’experimentació tecnològica es combinava amb processos creatius, educatius i comunitaris.

Potser una de les aportacions més interessants del llibre és que evita presentar el moviment maker com una solució universal. Diversos autors insisteixen en les seves dimensions ètiques, polítiques i col·lectives, i alerten sobre la necessitat de repensar conceptes com el procomú, la participació o la governança dels espais oberts.

Per això, més que una publicació sobre fabricació digital, Deconstruyendo el Manifiesto Maker es pot llegir com una reflexió sobre noves formes de produir coneixement i cultura. Una qüestió plenament vigent en un moment en què la relació entre innovació tecnològica, participació ciutadana i institucions culturals continua sent objecte de debat.
  

Referència 

Fábregas, J. (Coord.). (2017). Deconstruyendo el Manifiesto Maker. Trànsit Projectes i MakerConvent
  

Llibre registrat i disponible al catàleg bibliogràfic C [3]ERCles [3] especialitzat en polítiques culturals i pensament contemporani.