Les llibreries de poble sostenen molt més que la venda de llibres

  
En plena recuperació després de la crisi econòmica i quan el sector del llibre encara busca noves formes d'adaptar-se als canvis en els hàbits de consum i a la competència de les grans plataformes, Rafael Vallbona reivindica el paper de les petites llibreries de poble. L'article combina dades del sector amb un recorregut personal per diversos establiments de Catalunya per defensar que aquestes llibreries constitueixen una peça imprescindible del sistema editorial, malgrat la seva escassa visibilitat pública.

Les dades amb què s'obre l'article trenquen una percepció habitual. Tot i que gairebé la meitat de les llibreries catalanes facturen menys de 90.000 euros anuals, el conjunt de la xarxa catalana representa més del 20% de les vendes de llibres de tot l'Estat. Per a Vallbona, aquesta realitat demostra que la fortalesa del sistema editorial no depèn únicament de les grans llibreries urbanes, sinó també d'una extensa xarxa de petits establiments distribuïts pel territori.

L'autor il·lustra aquesta idea a partir de la seva pròpia experiència com a escriptor. Explica com una presentació en un petit municipi, davant d'una desena de persones, va acabar generant més vendes i més impacte local que molts actes celebrats en grans ciutats. Aquesta experiència li serveix per defensar que els llibres es venen sobretot gràcies a la confiança, la recomanació personal i el coneixement dels lectors, més que no pas per la notorietat mediàtica.

El nucli de l'article és una successió de visites a llibreries repartides per tot Catalunya i territoris de parla catalana, com El Setciències d'Arenys de Mar, Vitel·la de l'Escala, El Cucut de Torroella de Montgrí, El Drac d'Olot, Utopia de Sallent, Serret de Vall-de-roures o Índex de l'Espluga de Francolí. Cada cas mostra iniciatives diferents per mantenir viu el negoci: programació cultural estable, festivals propis, clubs de lectura, suport als autors locals, activitats comunitàries o especialització editorial. En conjunt, aquestes experiències presenten la llibreria com un espai de trobada i dinamització cultural més que no pas com un simple comerç.
  

▌Les petites llibreries actuen com a infraestructures culturals de proximitat que connecten lectura, vida comunitària i territori.
  

L'article també identifica les principals dificultats que afronten aquests establiments: una oferta editorial excessiva, la limitada capacitat financera, les dificultats de distribució, la competència de les grans cadenes i de la venda per internet, així com la poca presència als mitjans de comunicació, que tendeixen a concentrar l'atenció en les grans ciutats. Aquest conjunt de factors fa que moltes llibreries visquin en una situació de gran fragilitat malgrat la seva funció cultural.

El relat culmina amb el cas d'Els Nou Rals de Viladecans. Després del tancament per motius econòmics, una mobilització ciutadana i la posterior creació d'una cooperativa van permetre reobrir la llibreria amb un nou model basat en l'economia social, el comerç de proximitat i la dinamització comunitària. Per a Vallbona, aquest exemple simbolitza la capacitat de la comunitat per preservar infraestructures culturals que considera essencials.

Llegit avui, el text manté interès perquè anticipa debats que després han adquirit molta rellevància, com la funció social del comerç cultural de proximitat o la necessitat d'enfortir els ecosistemes culturals locals. Al mateix temps, el seu caràcter testimonial condiciona l'abast de les conclusions. Les experiències personals aporten força narrativa, però no permeten explicar per si soles la diversitat de situacions del sector ni analitzar amb profunditat el paper de les polítiques públiques, la transformació de la distribució editorial o els canvis estructurals del mercat del llibre. (n. de l'e., 2026)
  

Referència 

Vallbona, R. (2016, 1 setembre). Un poble necessita un forn i una llibreria per ser poble. El Mundo (Edició Catalunya). 

https://www.elmundo.es/cataluna/2016/09/01/57c86c2fca474174768b45c3.html [2]