La Festa Major com a espai de decisió compartida

  
  
El document Montmeló, reinventem la Festa Major té un interès que va més enllà de la renovació d’una festa local: planteja el pas d’un model en què l’Ajuntament assumeix gairebé tota l’organització a un altre en què entitats i ciutadania adquireixen progressivament capacitat real de decisió. En aquest sentit, l’estudi combina diagnosi, procés participatiu i proposta organitzativa. De fet, la intervenció comença mentre l’estudi encara s’està redactant, amb la constitució d’un grup de treball concebut com l’embrió d’una futura Comissió de Festa Major.
  

La diagnosi parteix de les característiques específiques de Montmeló: un municipi compacte d’uns 8.800 habitants, demogràficament estable i amb un teixit associatiu que l’estudi considera la base sobre la qual construir una participació més gran. Al mateix temps, identifica dificultats significatives, entre elles la disminució de la població jove i la concentració de responsabilitats comunitàries en un nombre reduït de persones.

El problema central, però, és institucional. L’Ajuntament havia assumit històricament pràcticament totes les funcions de la Festa Major. Aquesta capacitat pública havia garantit la seva continuïtat, però havia contribuït també a generar una relació en què entitats i ciutadania se sentien poc concernides per l’organització global. El document proposa modificar aquesta relació sense plantejar una retirada sobtada de l’administració. L’estratègia és deliberadament gradual: començar amb un grup de treball, generar confiança i responsabilitat compartida i avançar, si el procés es consolida, cap a una Comissió de Festa Major estable.
  

apoderar la festa significa transferir progressivament capacitat de decisió, no limitar-se a consultar la ciutadania.
  

Aquesta distinció estructura tot el document. L’objectiu declarat és que la població faci seva la globalitat de la festa, s’impliqui en la seva organització i augmenti el sentiment de pertinença. El text adverteix, a més, del risc de formalitzar massa aviat la participació: abans de dedicar esforços a definir l’estructura de la futura comissió, considera prioritari construir un grup amb iniciativa, compromís i autonomia.

El procés combina anàlisi dels programes de Festa Major entre 2011 i 2015, estudi del Carnaval local com a possible referència, comparació amb models participatius d’altres municipis, entrevistes polítiques, sessions amb personal tècnic municipal i diverses convocatòries d’un fòrum ciutadà. Aquest últim evoluciona fins a convertir-se en un grup d’una dotzena de persones vinculades a entitats o participants a títol individual. És aquí on, segons el mateix informe, l’apoderament passa «del paper» a la pràctica.

La transformació organitzativa s’acompanya de 17 propostes que afecten l’organització, el calendari, la programació, els públics, els espais, els agents i el finançament. Entre les més estructurals hi ha la creació de la Comissió de Festa Major, la definició d’un protocol, la recerca d’una activitat pròpia que reforci la identitat de la festa, una major implicació de les escoles, el diàleg amb la Festa Major alternativa, l’atenció a la inclusió i la diversificació dels recursos econòmics.

La Comissió constitueix la peça institucional que hauria de donar continuïtat al procés. La proposta de reglament preveu la presència de responsables municipals, representants d’entitats culturals, socials, veïnals, juvenils i esportives, així com persones que hi participin a títol individual. El reglament mateix es concep com un instrument revisable després de tres anys, d’acord amb l’evolució efectiva de la participació.
  

Llegit avui, el valor principal del document és haver situat el debat sobre la Festa Major en la distribució del poder i no únicament en la programació. Alhora, el concepte d’«apoderament» que utilitza conserva una mirada molt pròpia del llenguatge participatiu de mitjan dècada de 2010: pressuposa que una transferència progressiva de responsabilitats generarà més identificació comunitària. Queda menys desenvolupada una qüestió decisiva: qui participa efectivament, qui queda fora d’aquests dispositius i fins a quin punt una comissió formada per les persones i entitats més predisposades pot representar la pluralitat cultural i social del municipi. Precisament aquesta tensió entre participació, representativitat i poder efectiu fa que el document continuï oferint elements útils per pensar la governança de les festes locals. (n. de l'e., 2026)
  

Referència

Ajuntament de Montmeló, i Centre d'Estudis i Recursos Culturals (2016). Montmeló, reinventem la Festa Major: Procés d’apoderament de la Festa Major de Montmeló. Coordinació, conducció metodològica i redacció de David Roselló i Cerezuela. Diputació de Barcelona.

Text complet (pdf) [2]