Cultura intel·ligent vol dir treballar amb dades, màquines i plataformes

L’Anuari AC/E 2016 introdueix un concepte clau: la “cultura intel·ligent”. No és només una etiqueta tecnològica. És una manera de descriure un canvi profund en la creació cultural, cada cop més vinculada a dades, algoritmes i entorns híbrids entre el físic i el digital.

L’Anuari AC/E de cultura digital 2016 proposa una idea que, amb el temps, ha esdevingut central: la cultura ja no es produeix en un marc separable de la tecnologia. El concepte de “cultura intel·ligent” serveix per descriure aquesta nova condició, on la creació artística es desenvolupa en un ecosistema travessat per dades, dispositius i sistemes digitals. 

El document s’organitza en dues parts. Una primera, centrada en aquest marc conceptual, i una segona —el Focus— dedicada a l’anàlisi de l’ús de tecnologies digitals en festivals culturals. Aquesta doble mirada ja és significativa. D’una banda, s’exploren les transformacions de fons en la creació. De l’altra, es mostren aplicacions concretes en la gestió i la relació amb públics.

El que travessa tot l’Anuari és la idea d’hibridació. La cultura es mou en un “terreny híbrid entre tecnologia i art”, on es desdibuixen les fronteres entre disciplines, indústries i formats. La creació deixa de ser un procés lineal per convertir-se en una xarxa de connexions entre persones, màquines i sistemes.

Aquest canvi es concreta en múltiples àmbits. L’ús de dispositius intel·ligents en la creació artística, la irrupció de tecnologies com la realitat virtual, la impressió 3D o els wearables, o la incorporació d’algoritmes per donar sentit a grans volums de dades no són elements anecdòtics. Formen part d’un nou llenguatge cultural.

Alhora, l’Anuari apunta a transformacions en el model econòmic. L’emergència de l’economia de subscripció o de la cultura com a servei, amb referents com Spotify o Netflix, indica un desplaçament en la manera de produir, distribuir i monetitzar la cultura. La propietat i l’accés deixen de funcionar amb les mateixes lògiques.

També apareixen qüestions que sovint queden en segon pla en els relats tecnològics. La bretxa digital, tant d’accés com de gènere, o els efectes dels continguts oberts sobre la noció de propietat intel·lectual, mostren que aquesta transformació no és homogènia ni neutral. 

El Focus sobre festivals reforça aquesta lectura aplicada. L’ús de tecnologies com beacons, sensors o sistemes d’anàlisi de dades permet repensar la relació amb els públics, la gestió dels espais i l’experiència cultural. La tecnologia no només transforma la creació, també reorganitza la mediació.

Des de la perspectiva de la política cultural, el valor de l’Anuari és doble. D’una banda, identifica tendències que després es consolidaran. De l’altra, introdueix un marc que sovint s’ha llegit de manera acrítica. La “cultura intel·ligent” es presenta com una evolució inevitable, però també implica una dependència creixent d’infraestructures tecnològiques i d’actors que no són pròpiament culturals.

El document té un punt gairebé programàtic. Dibuixa un escenari on la cultura es produeix amb dades, es distribueix a través de plataformes i es consumeix en entorns connectats. La qüestió no és si aquesta cultura és més intel·ligent. La pregunta és qui controla aquesta intel·ligència i amb quins criteris s’organitza.
  

Podeu consultar-ne el contingut íntegre aquí:

Acción Cultural Española. (2016). Anuario AC/E de cultura digital 2016 [2]  accioncultural.es [3]