Mesurar el benestar que generen els museus

  
El UCL Museum Wellbeing Measures Toolkit, elaborat per Linda J. Thomson i Helen J. Chatterjee, parteix d’una qüestió molt concreta: com es pot avaluar si participar en una activitat d’un museu o una galeria modifica el benestar psicològic de les persones? La proposta trasllada al context museístic instruments procedents de la recerca en salut i els converteix en eines senzilles que poden utilitzar els mateixos equipaments.

El Toolkit no pretén mesurar totes les dimensions del benestar. Se centra en els canvis autopercebuts d’estat d’ànim i emocions, perquè són els que poden variar amb més facilitat després d’una intervenció breu. L’eina està pensada tant per a activitats puntuals com per a programes continuats i permet combinar diferents instruments segons les característiques dels participants i de l’activitat.

La proposta inclou dos qüestionaris genèrics, de sis i dotze ítems, que recullen aspectes com sentir-se feliç, implicat, còmode o segur, gaudir de la companyia dels altres, conversar, sentir interès o confiança. A aquests qüestionaris s’afegeixen les Wellbeing Measures Umbrellas, unes escales visuals hexagonals en què cada persona valora de l’1 al 5 la intensitat amb què experimenta sis emocions. Hi ha versions de benestar positiu i negatiu i adaptacions específiques per a persones joves i grans. El disseny visual, amb la intensitat del color associada a la puntuació, busca facilitar-ne una utilització intuïtiva.
  

Mesurar el benestar permet incorporar a l’avaluació dels museus allò que l’experiència cultural produeix en les persones, i no únicament allò que els equipaments fan o quantes persones hi participen.
  

Una de les aportacions més interessants és precisament la possibilitat de comparar les respostes abans i després d’una activitat, o en diferents moments d’un programa, per observar variacions en el benestar. El document explica també com tractar les dades obtingudes mitjançant estadística descriptiva i apunta proves estadístiques per analitzar si les diferències observades són significatives.

El Toolkit és resultat d’un procés de desenvolupament en quatre fases amb museus i galeries del Regne Unit. Parteix de treballs previs del projecte Heritage in Hospitals, que havia estudiat els efectes de manipular i comentar objectes museístics amb pacients hospitalaris. A partir d’instruments clínics més extensos, la recerca va simplificar progressivament les escales i les va adaptar a les condicions quotidianes dels museus.
  

Llegit avui, l’interès del document rau també en el desplaçament que introdueix en l’avaluació museística: de comptar activitats, visitants o nivells de satisfacció a intentar observar els efectes de l’experiència cultural sobre les persones. Alhora, el mateix enfocament n’assenyala els límits. El benestar queda principalment reduït a variacions immediates i autodeclarades d’emocions i estats d’ànim. Per tant, l’instrument permet detectar una dimensió específica dels efectes d’una activitat, sense poder donar compte per si sol de processos socials, relacionals o culturals més complexos ni establir que una variació observada sigui atribuïble exclusivament a l’experiència museística. (n. de l'e., 2026)  
  

Referència

Thomson, L. J., i  Chatterjee, H. J. (2013). UCL Museum Wellbeing Measures Toolkit. UCL Museums & Public Engagement, University College London. Text complet (pdf) [2]