La crisi va reduir sobretot la capacitat d’intervenció cultural de l’Estat

  
  
L’informe Subvencions i inversions nominatives en cultura als pressupostos generals de l’Estat 2011-2015, elaborat per Manel Verdú per al Gabinet Tècnic del Departament de Cultura, permet observar amb detall com la crisi pressupostària iniciada a començaments de la dècada va transformar la despesa cultural estatal. El document no es limita al pressupost del Ministeri de Cultura: incorpora programes culturals gestionats també pels ministeris de Foment, Afers Estrangers, Presidència, Economia i Hisenda, i analitza les dades per programes, organismes gestors i distribució territorial.

Entre 2011 i 2015, la despesa cultural de l’Estat passa de 1.150 a 793 milions d’euros, una reducció del 31%. El punt més baix se situa el 2013, amb 739,9 milions, seguit d’una recuperació moderada el 2014 i el 2015 que queda lluny de compensar la contracció acumulada. Les diferències entre programes són molt significatives: Promoció i cooperació cultural perd un 82,2%, cinematografia un 55,3%, biblioteques un 44,6% i museus un 33,4%. Teatre i música i dansa resisteixen millor, mentre l’Administració del patrimoni historiconacional és pràcticament l’únic gran programa que augmenta durant el període, amb un 3,1%.
  

La retallada no afecta només la quantitat de recursos disponibles: modifica la manera com l’Estat intervé en cultura.
  

Aquesta és probablement la dada més reveladora de l’informe. Les despeses de personal només disminueixen un 9,2% i les despeses corrents augmenten un 5,5%. En canvi, les subvencions destinades a activitats cauen un 52,2%, les inversions directes un 47% i les subvencions per a infraestructures un 87,1%. Com a conseqüència, personal i despeses corrents passen de representar el 45,7% del pressupost el 2011 al 64,1% el 2015. El sistema conserva proporcionalment més recursos per sostenir les seves estructures i en perd per intervenir, invertir i donar suport a l’activitat cultural.

La mateixa transformació apareix en la destinació dels recursos. El 2011 les aportacions nominatives i les subvencions per convocatòria representaven conjuntament el 44,3% del pressupost consolidat. El 2015 només n’absorbeixen el 28,5%. Els equipaments estatals resisteixen comparativament millor, en alguns casos gràcies a l’increment previst dels ingressos propis. El Prado, per exemple, rep un 42,2% menys de transferències estatals entre 2011 i 2015, mentre el seu pressupost total disminueix només un 3,5%.

Catalunya constitueix un dels focus específics de l’estudi. Les subvencions i inversions nominatives de l’Estat destinades al territori català disminueixen un 76,3% entre 2011 i 2015. El document analitza també l’evolució dels projectes beneficiaris i de les aportacions als grans equipaments culturals catalans amb participació estatal, i situa aquestes dades en comparació amb la resta de comunitats autònomes.

L’interès del document va més enllà de quantificar les retallades produïdes durant la crisi. Les dades permeten identificar un canvi en la composició de la política cultural estatal: davant la contracció pressupostària, les estructures permanents mostren més capacitat de resistència que les subvencions, les inversions i els instruments d’intervenció cultural. Això obliga a matisar la idea d’una reducció homogènia de la despesa.

Com a darrer matís interpretatiu, cal tenir present què mesura l’informe. La seva anàlisi de la distribució territorial se centra especialment en les aportacions nominatives i les inversions directes identificables territorialment. Aquest indicador és molt útil per observar prioritats pressupostàries i beneficiaris concrets, tot i que no equival a mesurar la totalitat de l’acció cultural de l’Estat en cada comunitat autònoma. 
  
  

Referència:

Verdú, M. (2015). Subvencions i inversions nominatives en cultura als pressupostos generals de l’Estat 2011-2015. DeCultura, 12. Gabinet Tècnic, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya http://hdl.handle.net/20.500.12368/14811 [2]