Sobreviure a la cultura de l’efímer: quan el problema ja no és programar, sinó tenir sentit

  
Llegida avui, la guia manté la seva vigència. No tant com a receptari, sinó com a símptoma d’un moment en què la cultura comença a assumir que el seu marc d’acció ha canviat de manera irreversible. (n. de l'e., 2026)
  

Les arts en viu han funcionat durant anys amb unes regles relativament estables. Aquesta guia les posa en qüestió: en un context de canvi constant, ja no es tracta només de gestionar millor, sinó de redefinir per què i per a qui  existeixen els equipaments culturals.
  

La “Guía de supervivencia para profesionales de lo efímero”, elaborada per Pepe Zapata de Teknecultura, recull un conjunt de reflexions i orientacions sobre la gestió d’equipaments escènics en un context de transformació accelerada. El punt de partida és clar: el sector cultural opera avui en un entorn marcat pel canvi constant, la digitalització i la redefinició de les relacions entre creadors, institucions i públics.

El text descriu aquest nou escenari amb precisió. Vivim en una societat hiperconnectada, amb noves formes de producció, distribució i consum cultural, i amb una disponibilitat creixent de dades i eines d’anàlisi. Això té una conseqüència directa: els gestors culturals deixen de controlar moltes de les fases del procés i han de redefinir el seu paper.

A partir d’aquí, la guia articula una sèrie de competències i actituds que es consideren necessàries: capacitat estratègica, orientació als públics, domini de l’entorn digital, treball en xarxa, adaptabilitat i aprenentatge continu. També insisteix en la necessitat de planificar, avaluar i comunicar amb coherència, en un entorn on els recursos són limitats i la incertesa elevada. 

El valor del document no és només descriptiu. Funciona com una interpel·lació directa al sector: si el context ha canviat, també ho ha de fer la manera d’entendre la professió. La gestió cultural ja no pot basar-se només en programar activitats, sinó en generar relacions, construir comunitats i produir valor en contextos cada vegada més complexos.

Al mateix temps, la guia també deixa entreveure una tensió oberta. Fins a quin punt aquest nou perfil professional es correspon amb les condicions reals de treball? Les exigències d’adaptació, innovació i flexibilitat conviuen sovint amb estructures rígides i recursos limitats.
  

  Guía de supervivencia para profesionales de lo efímero [2]