La cultura com a camp de batalla simbòlic

  
El text de Víctor Vich publicat a Latin American Research Review és una de les defenses més explícites de les polítiques culturals com a instruments de transformació social i no només com a dispositius de programació o difusió cultural. Escrit en un context llatinoamericà marcat per fortes desigualtats socials, el text planteja una crítica frontal a les polítiques culturals concebudes únicament com a gestió d’esdeveniments, equipaments o consum cultural.
  

La idea central és contundent: les polítiques culturals no haurien de limitar-se a fomentar producció simbòlica o ampliar l’accés als béns culturals. Haurien d’intervenir sobre els imaginaris socials que sostenen relacions de dominació, exclusió i desigualtat. Per a Vich, la cultura no és una esfera separada de la vida social. És el lloc on es produeixen hàbits, valors, formes de percebre i estructures afectives que acaben sostenint el funcionament quotidià del poder.

El text és especialment rellevant perquè desplaça el debat cultural cap a terrenys que sovint queden fora de les polítiques culturals institucionals: racisme, masculinitats, violència de gènere, desigualtat o autoritarisme. Vich defensa que aquests problemes no poden abordar-se només des del dret penal o des de polítiques sectorials clàssiques. També són problemes culturals perquè impliquen formes de socialització, imaginaris compartits i estructures simbòliques molt arrelades.

Aquesta és probablement la idea més potent del text: “desculturalitzar la cultura” significa extreure-la de la seva suposada autonomia i entendre-la com un espai central de disputa política. L’autor critica així les polítiques culturals que continuen funcionant com a simples gestores d’espectacles o activitats desconnectades entre si. En canvi, proposa polítiques culturals capaces de construir processos llargs d’intervenció pública vinculats a problemàtiques socials concretes.

El text també reformula el paper del gestor cultural. Vich el descriu menys com a administrador i més com a agent cultural o curador social. El gestor cultural hauria de conèixer les fractures del territori, seleccionar dispositius simbòlics i articular intervencions capaces d’obrir debats públics i qüestionar imaginaris dominants. Aquesta idea altera profundament una part important de la professionalització cultural contemporània, sovint orientada cap a la producció eficient de programacions i serveis.

Les polítiques culturals volen limitar-se a gestionar oferta cultural o si assumeixen també una funció més conflictiva: intervenir en els sentits comuns que estructuren la vida col·lectiva? La cultura deixa així de ser només un sector administratiu. Es converteix en una forma de disputar els marcs simbòlics des dels quals una societat pensa la convivència, la desigualtat i la democràcia.
  

El text de Víctor Vich defensa les polítiques culturals com a espais d’intervenció sobre els imaginaris socials i les formes quotidianes del poder.
  

Referència 

Víctor Vich (2013). Desculturalizar la cultura: Retos actuales de las políticas culturales. Latin American Research Review, 48(Special Issue), 129–140.

Text complet (pdf) [2]