Què passa quan una biblioteca és percebuda menys com un espai de cultura que com una representació del poder públic? A partir dels atacs i incendis de biblioteques en barris populars francesos, Denis Merklen explora una paradoxa inquietant: un dels equipaments més associats a l'accés democràtic al coneixement també pot convertir-se en objecte de rebuig i contestació social.
Merklen parteix d'un fet inquietant: entre finals dels anys noranta i principis dels anys 2010, desenes de biblioteques de barris populars francesos van ser atacades o incendiades. La pregunta no és només qui les crema, sinó què representa la biblioteca per a qui l'ataca.
La seva resposta s'allunya de la idea que es tracti simplement d'un rebuig a la cultura o a la lectura. Segons l'autor, la biblioteca és percebuda sovint com un símbol de l'Estat i de les institucions públiques. En barris marcats per la desigualtat, la precarietat i una relació conflictiva amb els poders públics, l'atac a la biblioteca esdevé una forma de protesta política, encara que sigui destructiva i paradoxal.
El llibre planteja una paradoxa especialment rellevant per a les polítiques culturals: la biblioteca és un dels pocs equipaments que ofereixen accés gratuït al coneixement, però això no impedeix que sigui percebuda com una institució externa, imposada o allunyada de les experiències quotidianes d'una part de la població.
El llibre obliga a pensar les biblioteques tant com a serveis culturals com a institucions polítiques. La qüestió de fons no és per què algú odia els llibres. La qüestió és què passa quan un equipament destinat a garantir l'accés a la cultura deixa de ser percebut com un espai compartit i passa a ser vist com una representació del poder.
Referència
Merklen, D. (2013). Pourquoi brûle-t-on des bibliothèques ?. Villeurbanne: Presses de l’enssib. 10.4000/books.pressesenssib.2128 [2]
Links:
[1] https://interaccio.diba.cat/en/members/interaccio
[2] https://doi.org/10.4000/books.pressesenssib.2128
[3] https://interaccio.diba.cat/node/5557