El desenvolupament sostenible s’ha articulat tradicionalment al voltant de tres dimensions: economia, medi ambient i cohesió social. Diversos investigadors i organismes internacionals han començat a defensar que la cultura hauria d’incorporar-se com una dimensió pròpia d’aquest model. Un informe de Nancy Duxbury i Eileen Gillette revisa aquest debat i analitza com la cultura pot integrar-se en les estratègies de sostenibilitat.
En els darrers anys, però, ha anat guanyant força una idea complementària: la necessitat d’incorporar la cultura com una dimensió essencial de la sostenibilitat. Aquesta perspectiva defensa que els valors, les pràctiques culturals i les formes d’organització simbòlica de les societats influeixen directament en la manera com aquestes afronten els processos de desenvolupament.
L’informe “Culture as a Key Dimension of Sustainability: Exploring Concepts, Themes and Models”, elaborat per Nancy Duxbury i Eileen Gillette, examina aquesta evolució conceptual i revisa les principals aproximacions teòriques que han intentat integrar la cultura en el debat sobre sostenibilitat.
El document analitza diferents marcs interpretatius que han aparegut en aquest camp. Alguns enfocaments consideren la cultura com un recurs que pot contribuir al desenvolupament sostenible, per exemple a través del patrimoni cultural, les indústries creatives o la participació cultural. Altres perspectives proposen una lectura més estructural i plantegen que la cultura constitueix una dimensió transversal que condiciona les decisions socials, econòmiques i ambientals.
Aquest debat ha donat lloc a la idea de la “quarta dimensió de la sostenibilitat”, un concepte que intenta situar la cultura al mateix nivell que els altres tres pilars clàssics del desenvolupament sostenible. Diversos documents internacionals han contribuït a consolidar aquesta perspectiva, especialment en l’àmbit de les polítiques culturals locals i de les xarxes de ciutats.
Des d’aquesta mirada, la cultura no és només un sector d’activitat. També és el conjunt de valors, pràctiques i imaginaris que orienten la manera com les societats defineixen el seu futur. Integrar aquesta dimensió en les polítiques de sostenibilitat implica reconèixer que el desenvolupament no és només un procés econòmic o ambiental, sinó també cultural.
El debat continua obert. Tot i el creixent reconeixement de la cultura dins dels discursos sobre sostenibilitat, la seva incorporació efectiva en les polítiques públiques encara és irregular. En molts casos la cultura continua apareixent subordinada a les dimensions econòmica o social, sense arribar a configurar un pilar propi de les estratègies de desenvolupament.
Idea central
La sostenibilitat només pot entendre’s plenament quan la cultura s’integra com una dimensió estructural del desenvolupament.
Accés
PDF Duxbury, N. i Gillette, J. 2007. Culture as a Key Dimension of Sustainability: Exploring Concepts, Themes, and Models [2].
Links:
[1] https://interaccio.diba.cat/en/members/interaccio
[2] https://interaccio.diba.cat/sites/interaccio.diba.cat/files/e130054.pdf
[3] https://interaccio.diba.cat/node/3738