Quan l’art entra a l’organització: innovació, canvi i nous imaginaris laborals

  
Un informe europeu analitza què passa quan artistes i pràctiques creatives s’integren dins empreses i institucions.
  

El tercer informe final del projecte europeu Creative Clash, elaborat per Ariane Berthoin i Anke Strauß des del WZB Berlin, examina l’impacte real de les intervencions artístiques en entorns organitzatius. L’estudi parteix d’una constatació clara. Cada vegada més responsables institucionals perceben que incorporar artistes i metodologies creatives pot generar valor intern i impulsar processos de transformació.

La recerca identifica vuit àrees d’impacte. Estratègica, organitzativa, relacional, personal, col·laborativa, creativa, perceptiva i activadora. L’anàlisi mostra que els efectes rarament són aïllats. Operen simultàniament en diversos nivells. Individu, equip i institució. Les categories amb més incidència són “veure diferent” i “activació”. Aquestes dimensions descriuen processos en què els participants modifiquen la seva percepció de la realitat laboral i desenvolupen energia per impulsar canvis.

Un resultat rellevant és la distància entre expectatives inicials i experiència final. Sovint els treballadors reaccionen amb escepticisme davant aquestes iniciatives. Després de participar-hi la valoració acostuma a ser positiva. Aquesta evolució indica que el valor d’aquestes pràctiques és vivencial i no només conceptual.

L’informe també adverteix d’un límit metodològic. Encara existeixen pocs estudis que constitueixin avaluacions rigoroses d’impacte. La major part de dades són qualitatives o exploratòries. Per això es recomana reforçar sistemes d’anàlisi que permetin mesurar resultats amb més precisió.

Una altra conclusió apunta a la naturalesa efímera d’aquestes intervencions. Tenen inici i final. La seva capacitat transformadora depèn de si l’organització és capaç d’integrar els aprenentatges en la cultura interna. Sense aquesta apropiació, l’efecte s’esvaeix.

Finalment, l’estudi assenyala responsabilitats institucionals. Les administracions públiques poden facilitar programes, finançament i marcs de col·laboració perquè aquestes pràctiques s’estenguin. Les organitzacions han de crear condicions perquè els resultats perdurin. Sense aquesta continuïtat, la intervenció queda com una experiència puntual sense incidència estructural.
  

Idea central 

Les intervencions artístiques no transformen indicadors productius sinó els marcs mentals i relacionals que fan possible la innovació.

Accés
PDF — Artistic interventions in organisations: finding evidence of values-added [2]

Podeu consultar els dos informes [3] anteriors.