Quan més connectats, més ignorants? Radiografia crítica de l’era digital

  
Tres assaigs examinen com la hiperconnectivitat transforma el saber, la cultura i la democràcia

Publicat a Infonomia en el marc del projecte de l’Associació Pro The Second Modern Times amb motiu del Dia Mundial d’Internet de 2009, La Societat de la Ignorància reuneix tres assaigs que qüestionen un dels mites centrals del nostre temps: que més tecnologia implica més coneixement.

El volum s’obre amb el text d’Antoni Brey, que descriu l’actual etapa històrica com l’inici d’una “Segona Edat Contemporània”, marcada per una revolució comunicativa comparable a la parla, l’escriptura o la impremta. Segons ell, la hiperconnectivitat no garanteix una societat del pensament. La sobreabundància informativa i la dificultat d’assimilar saber generen desmotivació crítica i dependència d’un coneixement productiu orientat al mercat.

El segon assaig, de Daniel Innerarity, planteja que la societat actual es defineix tant pel que sap com pel que ignora. Davant l’expansió del no-saber, proposa una aliança entre ciència i política capaç de gestionar la incertesa com a condició estructural.

Finalment, Gonçal Mayos analitza la paradoxa d’una societat altament especialitzada que, alhora, veu minvar la cultura general. L’excés d’expertesa sectorial pot conduir a l’obsolescència cognitiva de la ciutadania i debilitar la capacitat democràtica de deliberar sobre qüestions complexes.

El conjunt dibuixa un diagnòstic exigent: les tecnologies digitals amplien possibilitats comunicatives, també accentuen desigualtats, dependències i noves formes d’ignorància. El repte no és només produir informació, sinó transformar-la en coneixement socialment compartit.
  

Document de referència: La Societat de la ignorància [2]