Suburbis, identitat i resistència cultural: llegir Barcelona des dels marges

Una recerca de Jordi Nofre interpreta el fenomen “cholo” com a expressió d’alteritat juvenil i disputa simbòlica urbana
  

Jordi Nofre, investigador postdoctoral al Centro de Estudos de Sociologia (CESNOVA) de la Universidade Nova de Lisboa, ha dedicat bona part del seu treball a analitzar les relacions entre oci, espai urbà i desigualtat social. La seva tesi doctoral, L’Agenda Cultural Oculta [2], examinava l’oferta d’oci nocturn a Barcelona i la seva àrea metropolitana com a escenari de producció de diferències socials i culturals.

En l’article que es presenta, l’autor sintetitza una de les línies més suggeridores d’aquesta recerca: la interpretació dels anomenats “cholos” i “cholas” com a fenomen de resistència cultural davant els imaginaris identitaris dominants de les classes mitjanes urbanes. Nofre situa l’eclosió d’aquesta identitat juvenil als anys noranta i la llegeix com una afirmació d’alteritat suburbana articulada a través dels consums culturals, els espais de sociabilitat i els entorns digitals.

Segons l’anàlisi, la música esdevé el nucli d’aquesta construcció identitària, acompanyada per estètiques, llenguatges, gastronomies i símbols propis. Aquest conjunt de pràctiques configura un habitus distintiu que es desplega en territoris concrets com centres comercials, locals d’oci o espais virtuals. Alhora, existeixen zones de fricció on coincideixen joves de procedències socials diverses, espais on poden emergir tensions simbòliques i conflictes.

L’autor interpreta aquest procés com a resposta a un model cultural institucional hegemònic que ha privilegiat determinades expressions i n’ha invisibilitzat d’altres. Des d’aquesta perspectiva, les cultures juvenils suburbanes no serien només formes d’oci o estil, sinó pràctiques socials que qüestionen jerarquies culturals i disputen legitimitats.

El text es pot consultar en el document Resistències culturals als suburbis de la Barcelona del segle XXI. [3]