
Una anàlisi de Elisenda Ardévol Piera, Antoni Roig i Edgar Gómez Cruz sobre com les tecnologies digitals redefineixen la producció cultural i el paper de les audiències.
Publicat a Quaderns del CAC (núm. 34, 2010), aquest article examina l’impacte de l’accés ciutadà a les eines de producció i difusió audiovisual. La digitalització, l’expansió d’internet, la banda ampla i la telefonia mòbil transformen el sistema comunicatiu i alteren el circuit cultural clàssic, històricament estructurat sobre una separació clara entre producció professional i consum passiu.
Els autors situen el focus en les pràctiques mediàtiques emergents i en la seva capacitat de modificar les relacions entre mitjans, indústries i públics. L’audiència deixa de ser només receptora i passa a actuar com a agent productiu que crea, remescla, comparteix i distribueix continguts. Aquest desplaçament obliga a repensar el rol dels mitjans tradicionals i també la definició mateixa d’autoria cultural.
L’article proposa entendre aquestes pràctiques com a part d’un ecosistema cultural híbrid en què la producció amateur i la professional conviuen, interactuen i es reconfiguren mútuament. El debat que obre no és només tecnològic. És institucional, econòmic i simbòlic, perquè posa en qüestió qui produeix cultura, qui la legitima i com circula.
Idea central:
Les pràctiques creatives digitals transformen simultàniament el paper del públic, els circuits culturals i l’autoritat mediàtica.
Accés
PDF: Pràctiques creatives i participació en els nous mèdia [2]
Links:
[1] https://interaccio.diba.cat/en/members/interaccio
[2] http://cercles.diba.cat/documentsdigitals/pdf/E100156.pdf
[3] https://interaccio.diba.cat/node/490