Cap a una cultura d’expressió: repensar polítiques en temps de participació digital

  
Una obra col·lectiva coordinada per Samuel Jones planteja un canvi de paradigma cultural: passar de proveir cultura a facilitar que la ciutadania l’expressi i la configuri.
  

Fruit del diàleg sostingut amb figures com John Holden, Robert Hewison i Shelagh Wright, Jones edita per a Demos el volum Expressive Lives, inspirat en el concepte d’“expressive life” formulat per Bill Ivey a Arts, Inc.: How Greed and Neglect Have Destroyed Our Cultural Rights. El llibre reuneix especialistes que exploren la relació entre expressió cultural i participació des d’enfocaments diversos i complementaris.

Els projectes que connecten institucions i empreses molt allunyades entre si evidencien fins a quin punt els límits del que entenem per cultura s’estan desdibuixant. Un exemple paradigmàtic és la col·laboració entre el Museo del Prado i Google, que qüestiona fronteres entre virtualitat i presencialitat, entre innovació i tradició, i obre interrogants sobre com s’han d’actualitzar les polítiques culturals.

Les tecnologies digitals i l’energia participativa dels públics han modificat la naturalesa mateixa de la participació cultural. El model centrat en la provisió de serveis cedeix espai a un altre orientat a potenciar capacitats expressives. Aquesta mutació obliga a repensar el rol institucional. Les institucions ja no només custodien patrimoni. Han de facilitar que la ciutadania personalitzi, recreï i comparteixi cultura, de manera que la política cultural reflecteixi la creativitat social existent.

Aquest enfocament altera també la idea tradicional de públic i redefineix la funció dels professionals culturals. L’expertesa no desapareix. Canvia de lloc. Esdevé mediació, facilitació i generació de contextos perquè la població accedeixi a patrimonis diversos i produeixi nous valors culturals. Les pràctiques quotidianes, des de l’alimentació fins a la imatge, constitueixen espais de diàleg constant entre persones i idees. D’aquest intercanvi emergeixen formes culturals múltiples que expressen visions del món.

El volum proposa així una reflexió de fons sobre el paper de l’Estat i les polítiques públiques en un escenari accelerat per les tecnologies. La pregunta central no és només quines polítiques calen. També quines possibilitats culturals s’obren quan les institucions assumeixen el repte d’acompanyar una cultura cada vegada més distribuïda, participativa i híbrida.
  

Idea central 

La cultura contemporània exigeix polítiques que passin de proveir continguts a habilitar l’expressió ciutadana com a motor de valor cultural.

Accés

Publicació: Expressive Lives [2], editada per Samuel Jones (Demos). Format PDF disponible