Creativitat connectada: art, multitud i poder crític a l’era Web 2.0

  
Una lectura clau de Juan Martín Prada que examina com la cultura digital transforma la creació visual i redefineix els rols entre públic i productor.

Publicat a Estudios visuales (núm. 5, 2008), aquest assaig analitza els efectes socials, econòmics i polítics de la segona etapa d’internet i la seva incidència en les pràctiques artístiques. L’autor, actual director de la plataforma Inclusiva-net de Medialab-Prado, descriu com l’expansió de les eines digitals impulsa un augment sostingut de la producció amateur i una socialització progressiva de la creativitat visual i audiovisual.

Aquest escenari difumina les fronteres tradicionals entre creadors i públic. La figura del consumidor passiu es dissol en la del prosumidor, concepte formulat per Alvin Toffler al llibre The Third Wave, que descriu individus capaços de produir i consumir continguts simultàniament. Prada interpreta aquest fenomen com un símptoma d’una transformació cultural profunda en què la multitud connectada esdevé agent creatiu col·lectiu.

El text defensa que les xarxes digitals obren un horitzó de possibilitats per a una democràcia cultural ampliada. L’art, en aquest context, no és només expressió estètica sinó també pràctica política capaç de generar pensament crític. La intensitat expressiva de les obres, segons l’autor, anticipa formes de llibertat encara no institucionalitzades. Aquesta lectura situa la producció artística com a espai de resistència simbòlica dins l’ecosistema digital.

Idea central:

L’art en xarxa pot actuar com a dispositiu de pensament crític col·lectiu.
  

Accés
PDF: La creatividad de la multitud conectada y el sentido del arte en el contexto de la Web 2.0 [2]