Vacarisses: quan la cultura ha d’ordenar un municipi dispers

  
Què pot fer la política cultural en un municipi fragmentat territorialment? El Pla d’Acció Cultural de Vacarisses no parteix només d’un diagnòstic cultural. Parteix d’una condició estructural més profunda: un municipi dispers, amb nuclis allunyats entre si, que dificulta qualsevol articulació continuada de la vida cultural. I aquí és on la cultura deixa de ser programació per convertir-se en una eina d’articulació territorial.
  

El Pla d’Acció Cultural de Vacarisses es defineix com un instrument per ordenar l’acció cultural municipal a partir d’una diagnosi detallada del territori, els agents i els recursos disponibles. No és només un document estratègic. És un intent de donar coherència a una realitat dispersa.

El punt de partida és clar. Vacarisses és un municipi amb múltiples urbanitzacions i nuclis de població separats, amb una mobilitat interna fortament dependent del vehicle privat. Tal com es descriu a la diagnosi territorial, aquesta estructura condiciona directament l’accés a la cultura i la participació en les activitats. La cultura, en aquest context, no pot operar amb una lògica centralitzada.

A aquesta realitat territorial s’hi suma una estructura cultural limitada. L’activitat es concentra principalment en l’Ajuntament, amb una presència rellevant de cultura popular i festiva, i amb una base associativa existent però amb poca capacitat d’articulació. No es detecta presència significativa d’agents privats, fet que reforça el pes de l’administració pública en la dinamització cultural.

El pla identifica quatre grans eixos estratègics: generar una oferta cultural integrada, articular la xarxa d’equipaments, reforçar la coordinació i participació, i treballar la identitat i el patrimoni. Aquesta estructura no és arbitrària. Respon directament als dèficits detectats: dispersió territorial, manca de connexió entre agents i necessitat de reforçar un relat compartit.

Un dels elements més rellevants és la lectura dels equipaments. No es plantegen només com a espais d’activitat, sinó com a nodes d’un sistema que cal connectar. En un municipi dispers, els equipaments esdevenen punts estratègics per generar centralitat i continuïtat cultural.

El pla també incorpora una mirada sobre el pressupost i els recursos. Tal com mostra l’evolució del pressupost cultural, la capacitat econòmica és limitada i fluctuant, fet que obliga a prioritzar i ajustar les accions. Aquesta limitació no és accessòria. Defineix el marge real de la política cultural.

El valor del document rau en aquesta lectura situada. No proposa un model abstracte. Parteix de les condicions concretes del municipi i intenta construir-hi a partir. A Vacarisses, la cultura no pot créixer només per acumulació d’activitats. Ha de construir connexions, generar continuïtat i, sobretot, fer possible que un municipi dispers funcioni com un sistema cultural.

La pregunta que queda oberta és precisa: pot la cultura compensar una estructura territorial que dificulta la trobada?
  

 Pla d'acció Cultural de Vacarisses [2]