Notícies

Cultura CGLU. Declaració d’Esmirna


 

Sota el títol «La cultura defineix el futur», la ciutat d’Esmirna (Turquia) ha acollit aquest setembre la 4a Cimera de la Cultura de CGLU, que va comptar amb la intervenció d'autoritats de l’àmbit de la cultura i de les relacions internacionals de la província de Barcelona.

La Cimera s’ha fonamentat en el treball sobre cultura i ciutats sostenibles, i a través de xerrades i sessions ha promogut l’intercanvi d’experiències, innovacions i polítiques de ciutats i territoris de tot el món. La cultura té el poder per ampliar els drets i les llibertats de totes les persones, millorar el seu benestar, construir comunitats més sanes i resilients que no deixin ningú enrere, i oferir una dimensió essencial del desenvolupament sostenible.

Pla d’acció cultural de Santa Eugènia de Berga


Centre d’Estudis i Recursos Culturals (CERC)Diputació de Barcelona
 

L’Ajuntament de Santa Eugènia de Berga, davant la necessitat de definir la seva futura política cultural, ha encarregat al Centre d’Estudis i Recursos Culturals (CERC) l’elaboració del Pla d’acció cultural (PAC) que presentem avui i que emmarcarà les accions d’aquest ajuntament en matèria de cultura.

Com ha impactat la pandèmia en les visites als museus i exposicions a Catalunya?


Observatori dels Públics del Patrimoni Cultural de Catalunya


L’Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural (ICRPC), a través de l'Observatori dels Públics del Patrimoni Cultural de Catalunya (OPPCC), ha tret a la llum un informe que analitza el fort impacte que ha tingut la pandèmia en l’assistència a les activitats culturals que es realitzen en museus i altres centres expositius.

Tendències en els hàbits culturals digitals i claus per a un futur digital de la cultura


Kulturaren Euskal Behatokia (Observatori Basc de la Cultura)
 

Que la Covid-19 ha suposat una acceleració en les dinàmiques de digitalització i canvi tecnològic en el món cultural no és cap notícia a aquestes alçades de la pandèmia. Però ens hem parat a pensar quin serà el seu vertader impacte en la transformació digital des de la perspectiva dels públics i hàbits culturals de la població?

Ciutats, cultura i creativitat: recepta per a la sostenibilitat i el creixement inclusiu


UnescoBanc Mundial
 

Sobre el potencial de les indústries cultures i creatives com a transformadores de les economies urbanes i els seus beneficis socials i econòmics no és la primera vegada que n’hem sentit parlar, especialment arran dels diversos estudis que presenten les seves estratègies com a recurs inestimable per a la recuperació de la pandèmia de la Covid-19 i la construcció d’entorns més resilients a escala local.

Xarxes locals: la infraestructura invisible de la cooperació cultural


  
Les organitzacions culturals acostumen a pensar-se a si mateixes com a entitats autònomes amb una missió pròpia, uns públics definits i uns objectius específics. Aquesta guia de Raluca Iacob proposa una mirada diferent: entendre que bona part de la capacitat transformadora de la cultura depèn de les relacions que s'estableixen entre organitzacions, professionals, comunitats i institucions.

Font-rubí: planificar la cultura des d’un municipi dispers i amb base comunitària


  
Què implica pensar una política cultural en un municipi petit, amb població dispersa i amb una base associativa que sosté bona part de l’activitat? El Pla d’Acció Cultural de Font-rubí posa sobre la taula una qüestió que sovint queda diluïda: la cultura local no es juga només en la programació, sinó en la capacitat d’articular territori, agents i sentit compartit en contextos fràgils.  
  

Turisme urbà: quina recuperació després de la pandèmia?


Kult-ur | Universitat Jaume I
 

L’impacte que la crisi de la Covid-19 i la gestió de la salut pública han ocasionat en el sector i en els hàbits turístics sembla haver marcat un abans i un després en les formes en com ens desplacem i ens relacionem amb l’entorn físic i social a les destinacions turístiques, siguin urbanes o rurals, les quals han vist esclatar la seva activitat amb la pandèmia.

Personalitzar sense perdre drets: el repte de la intel·ligència artificial als serveis públics

 


  
La personalització dels serveis és una de les grans promeses de la transformació digital de les administracions públiques. La possibilitat d'adaptar serveis, ajuts, informació o tràmits a les necessitats específiques de cada persona obre la porta a una administració més eficient, més propera i més capaç d'anticipar necessitats. Aquesta guia de l'Escola d'Administració Pública de Catalunya ofereix un marc metodològic, jurídic i organitzatiu per abordar aquesta transformació sense comprometre els drets de la ciutadania.

Museo prosaico. Norma, praxis y precariedad


A raíz de la publicación a comienzos de año de un artículo sobre ese tema, la Asociación de Directoras y Directores de Arte Contemporáneo de España (ADACE) y TEA Tenerife Espacio de las Artes, celebran este viernes [día 24] y el sábado [día 25] el encuentro Museo prosaico. Norma, praxis, precariedad, en el marco de reunión de la Asociación de Directoras y Directores de Arte Contemporáneo de España (ADACE). En este encuentro, profesionales reconocido prestigio en el ámbito de las artes, el pensamiento estético, la crítica de arte y la dirección de museos, debatirán cuestiones fundamentales para entender el papel del museo y los desafíos a los que se enfrenta esta institución.