Sociologia de la cultura

Mastegar la recerca cultural

Recerca acadèmica i digerible a CultureCase

“Recerca acadèmica seleccionada acuradament”: així és com es defineix CultureCase, una iniciativa sorgida del King’s College London en forma de recurs online i amb la voluntat d’agrupar en un mateix espai el coneixement que es genera al voltant del sector cultural des d’un punt de vista principalment acadèmic.

La cultura (i les persones) del canvi

Bas Lafleu [ed.], Wietske Maas [ed.], Susanne Mors [ed.] | European Cultural Foundation


El seu títol així ho indica; el lema que advoquen  tots els editors i participants del llibre que avui us presentem és que la cultura i la valentia dels ciutadans pot contribuir al canvi social: Courageous citizens. How culture contributes to social change.


Coincidint amb el desè aniversari del European Cultural Foundation’s Princess Margriet Award for Culture aquest llibre es compon de tot un seguit de discursos i intervencions dutes a terme per part de professors, filòsofs, pensadors, historiadors i artistes. A banda de girar entorn al tema principal, cadascuna d’elles posa especial èmfasi en alguna d’aquestes qüestions, les quals estructuren el llibre en 3 parts:

Cultura popular, fes el pas!

Núria Roca. «Les dones a la cultura popular: Aproximació al paper de la dona a la cultura popular catalana». Canemàs. Revista de pensament associatiu Núm. 18 (2019) p. 51-77

De l’actuació d’avui en depèn l’evolució de la colla. Si tot surt bé aquest serà el primer castell de gamma alta descarregat. Tothom pren posicions i la gent de la plaça s’afegeix a la pinya, contagiada per l’emoció continguda que es respira a l’ambient. El folre s’aixeca sense problemes, i la tensió va en augment a mesura que els terços, els quarts i els quints s’apropen al cel. Arriba el torn de la canalla; primer els dosos, seguits per l’acotxador. Damunt seu, l’enxaneta aixeca la mà al so de les gralles, que ressonen per tota la plaça. L’eufòria arriba uns segons més tard, quan el castell ja es dona per descarregat. Grans, joves, petits, homes, dones comparteixen la seva alegria. Totes i tots han estat partícips de l’èxit aconseguit.

'The Mushroom Hunters' o el Dia Internacional de les Dones i les Nenes en la Ciència

'Abans del pal de sílex, o de les eines de caça de sílex,

el primer estri de tots va ser un cabestrell pels nadons

per mantenir les nostres mans lliures

i alguna cosa per posar-hi les baies i els bolets,

les arrels i les fulles bones, les llavors i les erugues.

Després una maça de sílex per esclafar, triturar, moldre o trencar.'

Cultura, benestar i qualitat de vida

Paul Dalziel, Caroline Saunders, Catherine Savage | Agribusiness and Economics Research Unit Lincoln University with Ihi Research, Christchurch

El producte interior brut (PIB) és un indicador econòmic de referència a tot el món, ja que les seves característiques permeten calcular-lo amb mètodes estandarditzats per fer comparatives entre països i preveure tendències. Malgrat que històricament s’ha entès el creixement del PIB com un indicador de progrés, avui dia es considera que no és una eina del tot adequada perquè no contempla elements com el benestar, l’accés i la distribució de la riquesa, o la sostenibilitat.

Cultura conscient per a un món inconscient

Una imatge val més que mil paraules, i el cas de la crisi climàtica és paradigmàtic. En plena setmana del COP25, les paraules han estat més de mil i de dosmil, però a vegades les obres artístiques poden ser molt més impactants i mobilitzadores que les declaracions de màxims que, en moltes ocasions, no arriben als mínims.

L’impacte 0 probablement no existeix. Però si prenem consciència de l'impacte negatiu que dia a dia generem podem ser capaços de revertir la situació i minvar la nostra petjada de carboni. Conscienciar d’aquestes accions que afecten al nostre planeta no és només tasca de l’educació, que també, sinó que implica tot un entorn cultural i de referències, com pot ser el món de les arts i la creativitat.

Reconèixer l'exclusió per entendre la inclusió

Emily Dawson ens parla al seu article sobre l’equitat i l’exclusió en el context científic. Malgrat semblar que estigui allunyat del nostre àmbit de tractament, el cert és que mostra més paral·lelismes amb el món cultural del que pot semblar a simple vista.

I si aprenem a estimar bé?

Naixem sense saber estimar. 'I si aprenem a fer-ho bé?’ és la proposta que fa el Govern de les Illes Balears per tal de conscienciar a les generacions més joves sobre actituds masclistes i com evitar-les. A través de talls de vídeos en format Tik Tok, diversos joves imiten, reaccionen i posen en evidència actituds masclistes i violentes que poden tenir lloc en les relacions personals, representades d’una manera divertida, però no per això menys punyent i directa.

Les indústries d’identitat en un món global

Devin Beauregard | Palgrave Macmillian

Quines son les relacions que s'estableixen entre cultura, identitat nacional i polítiques culturals? Fins a quin punt les indústries culturals promogudes pel govern fonamenten la identitat cultural de regions minoritàries? A través dels casos del Quebec, Escòcia i Catalunya es fa una anàlisi detallada de les seves polítiques culturals enfocades cap al fonament de la identitat nacional.

Les claus de la futurabilitat: possibilitat, potència i poder

Franco “Bifo” Berardi | Caja Negra
Quantes vegades ens hem imaginat el futur? O, més ben dit... quantes vegades l’hem vist? Ja a finals del segle XIX els lectors de Jules Verne es van apropar de la mà de les seves novel·les a hipotètics futurs que en alguns àmbits no s’allunyàven gaire del que realment ha acabat succeint. Més tard va ser George Orwell qui ens va transportar a un futur distopic on tot era sabut i vigilat pel Gran Germà. De les novel·les a les pel·lícules, i de les pel·lícules, a les sèries de televisió, on les actuals i premiades Black Mirror o The Handmaid’s Tale són tendència entre joves i grans.