Pràctiques culturals i públics

Neurociència i Museus. I Cicle Confluències.

Els museus des de la perspectiva neurocientífica

El primer que fem sense adonar-nos-en quan entrem a un museu és mirar la cara de les persones que hi ha dins. Contents, alegres, interessats, avorrits, cansats, indiferents... les emocions que mostrin condicionaran, en bona mesura, la nostra pròpia experiència al museu. En relació a les obres i objectes exposats, pararem atenció als que més ens sorprenguin. Si el que veiem no ens produeix aquest efecte, passarem de llarg gairebé inevitablement. Així, des del punt de vista de la neurociència, és com s’ha parlat dels museus al I Cicle Confluències, una iniciativa de la Xarxa de Museus que vol ser un espai de trobada, de reflexió i d’interconnexió entre els museus i altres disciplines no estrictament museològiques

Altermuseologia

Serge Chaumier, Raymond Montpetit | Hermann

'Manifest expològic sobre les tendències i el destí de l’exposició'

Com arribar-hi, horaris, preus, descomptes, visites guiades i per a grups. Aquesta mena de coses que ens ajuda a planificar la visita a una exposició, però sabem de què va l’exposició? Potser sigui sorpresa, ens hi apropem perquè coneixem el centre o perquè ens ha arribat la publicitat, però quin serà el contingut i quina la forma?

Desenvolupament rural i participatiu a través de la cultura

Wolfgang Schneider, Beate Kegler, Daniela Kob |  Transcript

És indiscutible el fet que la cultura no tan sols es troba a les grans ciutats. Quan pensem en el que ens suggereix la paraula “rural” a molts de nosaltres ens venen al cap imatges de ramats, camps i pobles petits. Així ens aproxima al context de les àrees rurals Markus Moor, un dels coautors del llibre que presentem aquí. Tanmateix, si seguim llegint veurem com afegeix altres connotacions al concepte, com ara “estils de vida agradables”, “empreses innovadores” i “activitats culturals interessants”

Vital Village. Development of Rural Areas as a Challenge for Cultural Policy” s’adreça a creadors de polítiques culturals, a investigadors i a les parts interessades dels projectes culturals (stakeholders), i pretén ser un compendi de teoria i pràctica que estudia el resultat d’estudis de polítiques culturals i presenta casos de treball d’innovació cultural a les àrees rurals. El llibre, editat per l’editorial Alemanya Transcript, centra la mirada en els entorns rurals de tot Europa, comprenent la seva diversitat i particularitats, i seguidament exposa alguns casos concrets, localitzats tant en territori alemany com en altres països europeus.

Aquest Nadal no regalis fum, fum, fum!

D’aquí menys d’una setmana arriben les festes de Nadal i, un any més, estem patint perquè no tenim ni un regal a punt. La consciència no perdona, ens sentim culpables i comencem a fer una llista mental de camí a la feina, resant perquè no se’ns oblidi cap de les brillants idees que ens han vingut al cap. Quan ja portem una estona treballant i, per fi, el cafè de primera hora ha començat a fer efecte, tots els regals que havíem estat pensant ens semblen, per dir-ho suaument, els més típics i avorrits del món. 
 

Des d’Interacció no volem que ningú entri en pànic, així que hem fet un petit llistat de regals d’última hora, però no per això menys originals i creatius. Molts d’ells són jocs de taula pensats per fomentar la lectura, la literatura, l’art i la història

La percepció i l’impacte cultural, cada cop més present

Arts Council England, Culture Counts, Counting What Counts Ltd

Impact & Insight és una plataforma digital fruit de la col·laboració entre l’Arts Council England, el Culture Counts i Counting What Counts que té com a finalitat principal ajudar a les organitzacions artístiques i culturals finançades per l’Art Council a avaluar l’impacte que provoquen a les seves audiències seguint unes matrius comunes que permetin construir una comprensió compartida del valor de les experiències culturals del territori.

Un salt d'impuls per al Circ

Redoble de tambors i suor freda. El circ ja està acostumat a fer equilibris i no només al trapezi, també en la seva gestió diària. Sobretot pel que fa a la creació de públics i la promoció d'un circ que ja no arriba en caravana anunciant-se amb cartells de colors enganxats amb cola, sinó que necessita d'unes estructures amb unes polítiques i suports que permetin fer-lo arribar a tota la ciutadania i a tots els racons del país.

Seducció digital a les sales. 'Art Museum Digital Impact'

Oficina de recerca i informació del Museu d’Art de Cleveland.

Molts equipaments museístics i culturals es troben immersos des de fa temps en una cursa constant per seguir sent rellevants en un món dominat per les novetats digitals i la creixent demanda de les audiències de viure experiències que, per anar bé, han de ser cada vegada més sorprenents i superar-se l’una rere l’altra.

Qui, com i quan ens visita? | Recompte de visitants dels equipaments patrimonials de Catalunya 2018

Antoni Laporte, Joaquina Bobes i Xavier Ulled | Observatori dels Públics del Patrimoni Cultural de Catalunya

Distingir entre visitants i usos, entre visites escolars, familiars i altres, entre visites de pagament, gratuïtes o amb descompte... Tothom qui treballi en la gestió d’un museu, col·lecció, monument o centre d’interpretació sap que aquestes són tan sols algunes de les dades que cal recollir per conèixer la quantitat i tipologia de públics que rep diàriament el seu equipament.
 

Un any més, l’Observatori dels Públics del Patrimoni Cultural de Catalunya recull i compara una gran quantitat de dades amb l’objectiu de “donar servei als museus i centres patrimonials, així com a les administracions i titulars, en la planificació, programació i avaluació de la seva relació amb els públics”. El Recompte de visitants dels equipaments patrimonials de Catalunya 2018 és el quart i últim informe que han publicat, seguint el mateix model de recompte elaborat el 2015 i utilitzat en els tres primers informes (els de 2015, 2016 i 2017)

Els museus com a generadors de benestar | XXXII Jornada de la Xarxa de Museus Locals

Posar les persones al centre, atendre totes les necessitats, ser conscients de la diversitat d’interessos i, per tant, de públics. En definitiva, dirigir la reformulació que els museus catalans estan vivint actualment cap a la seva vessant més social; per reforçar-la i, tant o més important, donar-la a conèixer.
 

Seguint aquesta lògica, cal començar a entendre “els museus com a generadors de benestar”. Així és com Aurèlia Cabot, cap de l’Oficina de Patrimoni Cultural, posava en relleu l’important paper que tenen aquests equipaments a l’hora de fomentar la salut i el benestar de les persones. La XXXII Jornada de la Xarxa de Museus locals, enguany dedicada a “Museus, Salut i Benestar” i celebrada el passat dimecres 21 de novembre a Sant Cugat, pretenia donar força a aquest missatge, valent-se d’experiències que ja s’estan duent a terme al nostre territori i presentant-ne d’altres més llunyanes: des de València i Madrid, fins a Yorkshire i Montreal.

Educació i equitat en les polítiques culturals

amb Nicolás Barbieri

Des de les polítiques culturals cal tenir en compte necessitats que s’han identificat els darrers anys i que demanen estratègies i llenguatges propis. El dret a participar en la vida cultural de la ciutat està condicionat per creixents desigualtats socials marcades per factors com el gènere, el territori o la classe social, entre d’altres. Aquest repte, conduït per Nicolàs Barbieri, ha intentat donar resposta a com la relació entre cultura i educació pot solucionar aquesta problemàtica.