Polítiques culturals

Un futur en suspensió

Artícles sobre els possibles futurs escenaris per la cultura.

Poc el paper i menys els rius de tinta, però molta la bateria i els píxels que s’inverteixen aquestes darreres setmanes en la circulació de reflexions i noves idees de futur per a unes societats que ara mateix es troben en suspensió. L’àmbit cultural està actuant àgilment i de maneres ben diverses a la crisi del Covid-19, en molts casos innovant i aplicant l'accessibilitat digital. Ara bé, aquesta resposta de cara a la societat, no pot amagar les inquietuds dels diversos sectors culturals, que com la resta del món, es troben immersos en un moment ple d’incerteses que al mateix temps, permet obrir nous escenaris d’oportunitats com podreu llegir als següents articles. Esperem que d’entre aquestes opinions en podeu extreure idees que us resultin de profit per a un futur que no sabem com serà, però que podem treballar per escriure conjuntament.

Cultura provocadora

La cultura no és només un reflex del món que ens envolta, sinó també una provocació, un desafiament a les nostres normes i ideals, i una plataforma per expressar, compartir i donar forma als nostres valors.
 

Així és com les ciutats membres del World Cities Culture Forum entenen la cultura, al temps que comparteixen el seu convenciment pel que fa al rol que pot jugar per lluitar contra l’emergència climàtica. La cultura pot ser provocadora del canvi climàtic. No té tota la responsabilitat, en efecte, però si que pot (i hauria) de desenvolupar un paper important al respecte. Per aquest motiu, el World Cities Culture Forum col·labora amb Julie’s Bicycle, una organització dedicada a l’acció cultural a favor del canvi climàtic i la sostenibilitat ambiental, i ha elaborat «Culture & Climate Change. 14 World Cities Tackling Climate Change Through Culture». Aquest informe comprèn les bones pràctiques de catorze ciutats membres del Fòrum i subratlla les iniciatives més creatives desenvolupades amb el propòsit de lluitar contra el canvi climàtic.

La gran oportunitat per als mediadors de lectura

Laboratorio Contemporàneo de Fomento de la Lectura (Projecte) | Fundación Germán Sánchez Ruipérez
 

Que el món de la lectura s’ha de digitalitzar, modernitzar, i obrir al món d’Internet és una evidència que cada vegada té més adeptes i menys dubtes. Malgrat encara quedar força camí per recórrer, hi ha elements propis del món de la lectura i el consum lector que és més fàcilment convertible i adaptable als nous temps i les noves tendències. És el cas de la figura dels mediadors de lectura la qual, segons el darrer estudi de la Fundación Germán Sánchez Ruipérez, ha d’adquirir més pes i rellevància en l’àmbit digital.

La cultura com a eina de cohesió territorial

Obdulia Domínguez i Manel Gil (EDAS| Ajuntament de Vacarisses | Centre d’Estudis i Recursos Culturals de la Diputació de Barcelona

Pla d’acció cultural de Vacarisses

Els valors culturals com la creativitat, memòria generacional, diversitat i el coneixement contribueixen al desenvolupament i satisfacció personal, motiu pel qual són cada vegada més importants i reconeguts per les polítiques culturals. Tanmateix, aquests beneficis també es tradueixen en el benestar col·lectiu perquè actuen com un element que fonamenta el sentiment d’arrelament, atès que la pràctica conjunta d’activitats culturals ajuda a cohesionar els grups socials.

Per bé que des de l’administració pública es fomenten aquests valors arreu, el seu estímul, des de la perspectiva de la cohesió territorial, és especialment necessari en aquells municipis que pateixen una certa fragmentació com a conseqüència d’una trama urbanística complexa o una geografia accidentada, entre d’altres.

Com abans passi, millor!

Gender Equity in Museums Movement (GEMM)
 

Un altre 8 de març, un altre Dia Internacional de les Dones sabent que, malgrat els avenços en comparació amb altres èpoques i generacions, l’equitat i la igualtat de gènere segueixen sent inexistents en la gran majoria de sectors del món laboral. No existeixen en camps tan variats com la ciència, la investigació, l’esport o el cinema, i tampoc en l’àmbit cultural. Ni en el context americà, d’on prové l’article que avui presentem, ni a casa nostra, com va posar de manifest l’estudi “Desigualtats de gènere en l’ocupació cultural a Catalunya” presentat pel Consell Nacional de la Cultura i les Arts (CoNCA) ara fa un any.


En el cas de les professions dominades per dones, aquest biaix de gènere disminueix la importància de la professió als ulls dels responsables de la comunitat i el govern. Dins de l’àmbit cultural, s’assegura a l’article, els museus constitueixen un dels casos on això passa.

Benvingut Mr. Patronat?

David Márquez Martin de la Leona | Fundación Alternativas
 

El següent article ens planteja com la figura del patronat podria millorar certes mancances que actualment presenten els sistemes de governança pertinents a tot el territori espanyol. En un context propi de la tradició europea-continental de caràcter molt intervencionista, l’element del patronat no es té gaire en compte en general sobre cap equipament, ja que respon a una lògica pròpia de la cultura anglosaxona, de caràcter molt més liberal. Malgrat el xoc inicial que pot suposar insertar una pràctica poc habitual dins d’un sistema intervencionista, el patronat es pot entendre com una solució a certes tensions i mancances presents als sistemes de governança de les institucions culturals. 

Set de cultura

ICUB, Nicolás Barbieri, Oficina Municipal de Dades de l'Ajuntament de Barcelona | Observatori dades culturals Barcelona

Recentment s’han presentant els resultats de l’enquesta de participació i necessitats culturals de Barcelona, que té per objectiu principal conèixer les necessitats, el grau i tipus de participació i les inquietuds culturals de la ciutat.

Les tres grans preguntes que aborda l’enquesta són:
 

- Com és la participació cultural a Barcelona i quins són els principals factors que expliquen les seves desigualtats?

- Quines necessitats culturals es poden detectar entre la població?

- Quina és la valoració que fa la població sobre la participació en la vida cultural de la ciutat?

El valor singular del patrimoni industrial

Posar en valor el patrimoni industrial és un tasca amb moltes possibilitats tal com ens demostra el llibre Conservación y restauración del patrimonio industrial. A través d’unes directrius molt pràctiques que repassen totes les facetes de gestió del patrimoni industrial -- des de les parts més materials sobre conservació fins a consells sobre com engegar un projecte de restauració i promoció del patrimoni industrial -- aquest llibre ens permet reflexionar sobre la importància de fer una bona recuperació i revalorització del patrimoni industrial. Una manual que tant pot servir per a conservadors i patrimonialistes que vulguin saber-ne més d’aquest tipus de patrimoni, com ara gestors culturals que tinguin com a objectiu investigar el valor d’aquest determinat patrimoni. 

Desenvolupament rural i participatiu a través de la cultura

Wolfgang Schneider, Beate Kegler, Daniela Kob |  Transcript

És indiscutible el fet que la cultura no tan sols es troba a les grans ciutats. Quan pensem en el que ens suggereix la paraula “rural” a molts de nosaltres ens venen al cap imatges de ramats, camps i pobles petits. Així ens aproxima al context de les àrees rurals Markus Moor, un dels coautors del llibre que presentem aquí. Tanmateix, si seguim llegint veurem com afegeix altres connotacions al concepte, com ara “estils de vida agradables”, “empreses innovadores” i “activitats culturals interessants”

Vital Village. Development of Rural Areas as a Challenge for Cultural Policy” s’adreça a creadors de polítiques culturals, a investigadors i a les parts interessades dels projectes culturals (stakeholders), i pretén ser un compendi de teoria i pràctica que estudia el resultat d’estudis de polítiques culturals i presenta casos de treball d’innovació cultural a les àrees rurals. El llibre, editat per l’editorial Alemanya Transcript, centra la mirada en els entorns rurals de tot Europa, comprenent la seva diversitat i particularitats, i seguidament exposa alguns casos concrets, localitzats tant en territori alemany com en altres països europeus.

Cultura, benestar i qualitat de vida

Paul Dalziel, Caroline Saunders, Catherine Savage | Agribusiness and Economics Research Unit Lincoln University with Ihi Research, Christchurch

El producte interior brut (PIB) és un indicador econòmic de referència a tot el món, ja que les seves característiques permeten calcular-lo amb mètodes estandarditzats per fer comparatives entre països i preveure tendències. Malgrat que històricament s’ha entès el creixement del PIB com un indicador de progrés, avui dia es considera que no és una eina del tot adequada perquè no contempla elements com el benestar, l’accés i la distribució de la riquesa, o la sostenibilitat.