Blog

Activisme a través de l’Art per el Canvi Climàtic | Activism through Art for Climate Change

Xarxa Glocal Associativa d'Artistes & Acció Ecosocial | www.ataec.com | @ataeccom | https://ataec.wordpress.com/

CAT |

A escala global, passem per un punt d’inflexió o de transició important. La contaminació ambiental ha posat en risc el planeta i ens ha situat en una nova era, l’antropocè. Aquest terme va ser encunyat l’any 2000 pel químic i meteoròleg Paul Crutzen, qui, el 2007, assenyalaria els anys cinquanta com l’inici de la gran acceleració dels canvis antropogènics en el conjunt de factors que determinen l’evolució de la Terra.

Per a molts experts, l’Antropocè s’iniciaria a partir d’aquest moment. Consideren que durant 70 anys, l’acció humana ha produït canvis prou generalitzats, rellevants i irreversibles per parlar d’una nova subdivisió cronològica.

Pel desmantellament de la indústria de les arts visuals

Daniel G. Andújar

Han perdut els museus les funcions per a les quals han estat creats? Les figures de l’artista i de la societat han quedat relegades a un segon pla? Quina instrumentalització es fa d’aquestes institucions per part de la política cultural? Quin paper juguen els processos artístics i socials del seu entorn? Què hi ha de les missions que fonamenten els museus? Cancel·lació d’activitats i projectes, baixada d’ingressos dels artistes i dels professionals de la cultura i, fins i tot, el tancament d’institucions museístiques. S’obre la capsa de Pandora dels museus.

No volem més Matildes | Dia Internacional de les Dones i les Nenes en la Ciència

#NoMoreMatildas

T’imagines què hauria passat si Einstein hagués nascut dona? Menystenir el treball de les dones científiques, els èxits de les quals han estat – i estan – sovint atribuïts als seus col·legues masculins, ha estat una xacra molt estesa al llarg de la Història. És el que es coneix com l’Efecte Matilda, recollit per primera vegada per la sufragista i activista Matilda Joslyn Gage en l’assaig ‘Woman as Inventor’.
 

On ha d’anar la despesa pública en cultura?

Els recursos tenen la mania de ser escassos. I si parlem de cultura en un país que -governi qui governi- està molt per sota de la mitjana europea en despesa pública, l’escassetat esdevé endèmica (vegeu Anna Villaroya, “La despesa pública en cultura: una aproximació internacional” (2017)). Però no hem vingut aquí a plorar. L’actitud d’aquells que davant de les mancances institucionals s’instal·len en una eterna vall de llàgrimes em fa més aviat mandra. 

Art i cultura després de la Covid-19, nous públics digitals i els museus del futur davant la crisi climàtica

El Facebook d’Interacció, durant el mes de desembre, va traçar un mapa pel 2021 amb articles que d’alguna manera conjuguen alguns dels temes que han donat de si l’any 2020.

Art i cultura després de la Covid-19. El primer dels articles que vam compartir al desembre, ens pregunta quin ha de ser el paper de la cultura en un estat i una societat post-neoliberals i si el que li cal és més finançament. I és que s’ha acabat la festa. Bé, no del tot, és el títol d’un article de Vicenç Batalla, que parteix del tancament de festivals i sales de concerts per abordar el que anomena amputació pressupostària de la cultura, una despesa per habitant per sota la mitjana europea i el finançament i ajudes insuficients pels sectors. Esdevé d’alguna manera, un relat de l'any en blanc dels concerts per ballar amb algunes experiències a França i arreu d’Europa. 

Canvis per a la sostenibilitat, la digitalització i la cooltura

El novembre passat al Facebook d’Interacció vam obrir camins a la sostenibilitat amb articles que obren un debat sobre el lloc que el fenomen cultural podria ocupar en el canvi que la civilització demana davant la crisi climàtica. Com són també les dinàmiques de canvi en el sistema cultural, i com el pessimisme i l'optimisme hi juguen en contra o a favor. Un canvi cultural que pot ser proper, tot i que aquest article de Youssef Sultan, director del Centre Cívic Trinitat Vella, ens adverteix sobre el terme de proximitat a l'article que anomena ‘Cooltura o cultura’: "La cultura de proximitat, un terme que a poc a poc va guanyant espai públic però que massa vegades és només una etiqueta que no respon a la realitat." 

Museus digitals, tiktokers i apartheid cultural

El mes d'octubre passat ens ha deixat moltes idees fresques que ens agrada compartir amb vosaltres, també i especialment a través de la nostra pàgina de Facebook. Us n'heu perdut alguna?

Challenges, playbacks i milers de filtres. El boom que ha tingut la xarxa TikTok des que va començar la pandèmia ha sigut espectacular. Ho exposa amb certa mirada generacional l’article de Jorge Carrión al New York Times, «TikTok: la banda sonora de la pandemia». I és que si bé la cultura digital ja formava part de les nostres vides, més directa o indirectament, s’ha imposat amb força per la crisi sanitària de la COVID-19, irrompent en tot tipus d’espais i continguts, poc o menys imaginats abans. 

Agilidad en cultura: cómo gestionar la complejidad y reducir la incertidumbre

​La agilidad es un marco de trabajo que ofrece respuestas a la incertidumbre y a los cambios en un proyecto. ¿Incertidumbre? ¿Cambios? ¿Qué organización cultural no trabaja en un entorno incierto y con cambios? La segunda ola de la pandemia de Covid-19 ha añadido incertidumbre, en algunos casos crítica, a un contexto cultural naturalmente cambiante y complejo. El propósito de este post es plantear una exploración de la agilidad como marco de trabajo útil y conveniente en los sectores culturales. Es decir, sugerir por qué la incorporación de prácticas ágiles puede ser una buena idea. Va dirigido a profesionales de la cultura neófitos o principiantes en el campo de la agilidad en gestión de proyectos.

Perill! La participació cultural en risc

Juan Arturo Rubio-Arostegui i Joaquim Rius-Ulldemolins  | Revista Española de Sociología, Vol. 29, Num. 1, 2020, p. 33-48

El canvi de dècada ha arribat acompanyat d’una crisi sanitària inesperada, la qual de retruc està comportant una crisi social i econòmica. Els efectes que està tenint en l’àmbit de la cultura, així com en molts d’altres, ja són palpables a hores d’ara, per bé que caldrà esperar anys per poder desenvolupar estudis amb prou perspectiva. A la gravetat de la situació actual cal sumar-hi el fet que molts dels sectors professionals més afectats per la pandèmia encara no s’havien recuperat de la crisi del 2008. Aleshores, en el cas concret de la cultura i especialment als països del sud d’Europa, es va experimentar una gran caiguda de la participació.

Aquest és el tema central d’estudi a 'Las políticas culturales en el sur de Europa tras la crisis global: su impacto en la participación cultural', de Rubio-Arostegui i Rius-Ulldemolins. El document arriba en un context marcat per una nova crisi, i això ens permet llegir-lo des d’una altre punt de vista, amb un ull posat als impactes que podria tenir l’actual situació en el sector cultural a llarg termini.

Un futur en suspensió

Artícles sobre els possibles futurs escenaris per la cultura.

Poc el paper i menys els rius de tinta, però molta la bateria i els píxels que s’inverteixen aquestes darreres setmanes en la circulació de reflexions i noves idees de futur per a unes societats que ara mateix es troben en suspensió. L’àmbit cultural està actuant àgilment i de maneres ben diverses a la crisi del Covid-19, en molts casos innovant i aplicant l'accessibilitat digital. Ara bé, aquesta resposta de cara a la societat, no pot amagar les inquietuds dels diversos sectors culturals, que com la resta del món, es troben immersos en un moment ple d’incerteses que al mateix temps, permet obrir nous escenaris d’oportunitats com podreu llegir als següents articles. Esperem que d’entre aquestes opinions en podeu extreure idees que us resultin de profit per a un futur que no sabem com serà, però que podem treballar per escriure conjuntament.