Blogs

Introduïu un llistat de noms d'usuari separats per comes.

Reptes i prioritats per al patrimoni cultural europeu

European Expert Network on Culture (EENC)

Explorar i aprofundir en la comprensió dels valors del patrimoni, fer front a un context canviant on els recursos disminueixen, fomentar nous models d’interpretació més participatius, promoure l’accés i la participació en la gestió del patrimoni, fomentar una comprensió integrada del patrimoni (material i immaterial), detectar les noves (i velles) amenaces per a la preservació del patrimoni, abordar el desenvolupament professional i institucional necessari. Aquests són els principals reptes per al patrimoni cultural europeu segons aquest document de consulta titulat «Challenges and priorities for cultural heritage in Europe: results of an expert consultation» encarregat per la Direcció General d’Educació i Cultura de la Comissió Europea a la Xarxa Europea d’Experts en Cultura (EENC).

El finançament del patrimoni: ‘i això qui ho paga?’

Pere Izquierdo i Tugas  | Cafès del patrimoni

El conjunt d’operacions relacionades amb la protecció, la conservació i la difusió del patrimoni cultural, té un cost important. Sense pretendre el do de la profecia, auguro que la tendència de focalitzar la gestió patrimonial en l’explotació turística, no permetrà, en cap cas, generar els recursos necessaris per a fer front correctament a les responsabilitats i a les necessitats, ni tan sols, dels elements patrimonials directament implicats.

De fet, la fase de difusió d’alguns elements patrimonials, és -o hauria de ser- el punt final d’una cadena operativa complexa i de llargs terminis, que no pot ser carregada únicament a les butxaques dels usuaris directes.

EDC + 10. Editorial de Eduard Miralles a Cyberkaris sobre Eduard Delgado

Eduard Miralles  |  Interarts

Eduard, mestre, amic: si de sobte avui tornessis a aquest món que vas deixar aquell set de febrer, em sembla que et costaria trobar bones raons per quedar-t'hi. Un panorama internacional intensament obscè, determinat per l'efecte devastador de l'economia financera. Una Europa que ha tirat la tovallola pel que al sosteniment de l'Estat del Benestar respecta. Una Espanya sense rumb, ni esma, ni projecte. Una Catalunya enfollida a l'encalç d'un sobiranisme inversemblant. Una Barcelona més parc temàtic que mai, incapaç de reinventar-se. I una ex-vila de Gràcia, la teva pàtria antiga, convertida en abaixador circumstancial per als ramats de turistes que transiten d'un Gaudí a un altre, i tiro perquè em toca.

El nacimiento del “creador cultural”

David Márquez Martín de la Leona | —Zeitgeist

                    

En el discurso no vemos el reflejo de la lucha, sino la lucha misma

Michel Foucault

Los conceptos suelen ayudarnos a movernos por el mundo y a ordenar nuestra vida en un entorno determinado. De ahí la importancia de una buena conceptualización que esté siempre sujeta a revisión y actualización (la realidad es cambiante).

Publicat el volum 41, núm. 6 de la revista Poetics

Poetics, vol. 41, issue 6, December 2013          

Número monogràfic que analitza la metodologia de models tòpics en l’àmbit de la cultura. Els articles que l’integren estudien la teoria i els orígens d’aquest mètode i expliquen com s’està aplicant en la investigació social i cultural. Així mateix, s’hi revisen algunes de les critiques i debats que aquest mètode genera.

Beneficios fiscales a la cultura: IVA, IRPF e IS

Luís Bonet i Agustí  |  Bloc de Lluís Bonet i Agustí

Gasto público y Beneficios fiscales de la administración central española
(miles € deflactados, base 2008)

La mayoría de operadores culturales siguen de cerca la evolución de las partidas de gastos de los presupuestos de cultura de las distintas administraciones públicas, pero ignoran el complejo mundo de los beneficios fiscales. Los principales impuestos –IRPF, IVA, Impuesto de sociedades (IS) y de la renta de no residentes (IRNR)– cuentan con diversas exenciones, deducciones o desgravaciones fiscales con el objetivo de favorecer aquellas actividades, bienes o servicios considerados beneficiosos para el conjunto de la sociedad.

Creative city limits. Urban cultural economy in a new era of austerity

Andrew Harris,  Louis Moreno | AHRC Research Networking

Breu i interessant document que reflexiona sobre el paper de la creativitat en el creixement econòmic urbà i analitza les ambigüitats i contradiccions econòmiques i socials de les polítiques les ciutats creatives desenvolupades fins ara. Els autors, Andrew Harris i Louis Moreno, investigadors de la University College London (UCL), recullen i exposen els debats d’una xarxa d’investigació finançada per l’Art & Humanities Research Council, on es revisa i reformula la noció i les polítiques de ciutats creatives davant la inestabilitat financera actual, les retallades en el sector públic i les noves prioritats socials.

Cultura en 140 caracters

Cultura de la Diputació de Barcelona ha posat en funcionament el compte de Twitter @CulturaDIBA, un nou canal de comunicació i de relació professional en xarxa, adreçat a públics ben diferents i que s'afegeixen als ja existents 

Població ocupada en el sector cultural. EPA. IV/2013

La població ocupada en el sector cultural a Catalunya se situa en 178.500 persones al quart trimestre del 2013, un 11,6% més que al mateix trimestre del 2012, segons l'EPA. La població ocupada en aquest sector representa un 6,2% del total de l'ocupació. Per sexe, el sector de la cultura ocupa 113.400 homes i 65.100 dones. El sector cultural a Espanya dóna feina a un total de 803.600 persones, un 1,9% menys que fa un any, i representa el 4,8% del total de la població ocupada.

Museos y medios de comunicación. Claves, estrategias y herramientas para establecer y mantener una relación vital para los museo

Santos M. Mateos Rusillo | e-rph Revista Electrónica de Patrimonio Histórico. nº 13, diciembre 2013

Resumen  Los medios de comunicación son uno de los públicos más relevantes para los museos y equipamientos patrimoniales. Si los museos, fruto de un buen trabajo de relaciones públicas, son capaces de establecer y mantener una relación fluida con los medios de comunicación, éstos ofrecen canales comunicativos idóneos para contactar con el resto de sus públicos. Algo que les convierte de facto en aliados de los museos. Lamentablemente, pocas de las historias generadas por las instituciones museísticas llegan a convertirse en noticias. Para que así sea, para tener una buena relación que desemboque en publicity, es indispensable un buen conocimiento de las rutinas informativas de los medios, de la forma de trabajar de los periodistas y del concepto de noticia. Este artículo presenta las claves, estrategias y herramientas al alcance de los responsables de comunicación de los museos para establecer y fortalecer una relación provechosa con los medios de comunicación.