TV3

Pla estratègic de suport a l'audiovisual català (2017-2020)

L’Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC)

L’ICEC acaba de presentar el pla estratègic de suport a l’audiovisual català per a 2017-2020, elaborat de forma participada pel conjunt del sector, que preveu un nou sistema d’avaluació de projectes, la creació d’un sistema d’indicadors o una renovació de línies d’ajut segons la singularitat de l’objecte que se subvenciona.

La indústria del cinema a Catalunya 2014-2015

Observatori de la Producció Audiovisual

L’OPA acaba de publicar els informes «La producció cinematogràfica a Catalunya 2014-2015» i «L’exhibició de cinema a Catalunya 2014-2015», basats en dades facilitades per l’Institut d’Empreses Culturals de Catalunya (ICEC) i fonts complementàries per a les comparacions amb d’altres països.

El llibre blanc de l’audiovisual

Consell de l’Audiovisual de Catalunya

El Consell de l’Audiovisual de Catalunya acaba de presentar el Llibre blanc de l’audiovisual, una radiografia del sector audiovisual que té com objectiu aconseguir un desenvolupament del sistema català de comunicació, a través de propostes i línies de treball concretes, que el situï a nivells semblants a altres països europeus de dimensions similars a Catalunya.

La cultura a TV3: pitjor que frivolitat!

Joan M . Minguet  | Pensacions

“Si la gent vol veure només les coses que poden entendre, no haurien d'anar al teatre: haurien d'anar al lavabo.” (Bertolt Brecht)

Fa pocs dies, TV3 va dedicar el seu programa La meva a repassar els programes que el canal havia dedicat a temes culturals. I, abans de recordar emissions mítiques de la seva història, com Arsenal o Música per a camaleons, va donar la veu a algunes de les persones que, en els darrers temps, han tocat temes culturals a la pantalla de la televisió catalana. 

Passat, present i futur de les polítiques culturals a Catalunya. Revista de Catalunya

Sota el títol «Polítiques culturals» aquest número extraordinari de Revista de Catalunya vol contribuir a reflexionar sobre  la cultura com a factor definidor i com a factor de cohesió; la cultura i els seus mecanismes de producció i difusió; els agents culturals avui i les noves estratègies de futur; la cultura vista de cara endins i la seva necessària projecció exterior

El número, que conté vint-i-un articles, s’estructura en quatre seccions: «Referents històrics», un recorregut per la Mancomunitat i Prat de la Riba i la Generalitat Republicana amb Ventura Gassol, que van modernitzar i institucionalitzar la cultura catalana, amb les aportacions dels historiadors Albert Balcells i Enric Ucelay-Da Cal; «Des del Govern», on alguns dels diferents consellers de Cultura de la Generalitat de Catalunya –des de la transició fins ara, encara que lamentem alguna absència– fan un balanç de la seva acció de govern durant els seus mandats. ; «Des del Territori» inclou una valoració de les polítiques culturals que impulsen els diferents territoris de parla catalana. Així es constata que al País Valencià, les Illes, la Franja... hi ha un context molt més positiu i entusiasta en l’àmbit popular que no pas el que es manifesta oficialment; tanca el volum, la secció «Visions i Perspectives» amb un recull d’articles sobre  diversos aspectes que contribueixen a fixar el mapa cultural del país.